diumenge, 14 de novembre del 2010

Birmania 3

Imagino que el fet d'haver hi estat em fa més sensible i receptiu. Ahir varen deixar en "llibertat"  a Aung San Suu Kyi, la premi Nobel de la pau que ha passat des de el 1989 pràcticament mes temps a la presó que fora. Aquesta dona es comparable, a tots els efectes a Mandela, per el seu caràcter lluitador però sense ser defensor de la violència en cap cas.
Llegim avui els diaris i ja tothom li endossa a aquesta dona la missió de salvar el país quan ni tan sols es en plena llibertat, donat que no es pot presentar a les eleccions (perquè ha estat jutjada, per ells es clar).
Ella segurament farà el que podrà, i una mica mes. Ja ha donat la seva vida pràcticament per la defensa d'uns ideals, però on son els governs "democràtics", que s'omplen la boca de drets humans.
Cada cop sembla mes evident que hi ha la política de cara a nosaltres, la galeria, i el que anomenen la real politik, la que es practica de fet.
Israel: quants dictàmens de les Nacions Unides han dit que no poden seguir construint assentaments, i ells ho fan a plena llum del dia i no passa res. El padrí: EEUU
Birmània: dictadura i repressió contra qualsevol que s'oposi, el padrí: Xina
Xina: Dicta blanda, com es deia abans, o democràcia orgànica com dèiem aquí fa uns anys, el padrí: no els fa falta, tots anem a menjar a les seves mans
Txexènia: sense comentaris, padrí: Rússia i tots callats
Corea del Nord: dictadura familiar, padrí: Xina
Rep. democràtica del Congo: genocidi de la seva pròpia població, padrí: França, EEUU, ???
Sàhara Occidental: lluita amb Marroc, padrí: Espanya, França, EEUU.
I així podem seguir molt de temps, tot el temps del moment perquè això es com una gran partida on cadascú té els seus propis draps bruts i ningú s'atreveix a arreglar res que pogués perjudicar els propis interessos, encara que això signifiqui el sacrifici de'l que faci falta, persones incloses.
El Zapatero va ser tan estúpidament clar com quan ha dit que ell no condemnaria el Marroc perquè son un aliat estratègic, es tan burro que ha fet el que fan els altres i a mes ho reconeix, cosa que no fan els altres.
A la meva edat resulta que descobreixo la pobresa dels poders fàctics, innocent de mi....

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Marroc ens té agafats per uns quants llocs. Per exemple, el gas ve d'Algèria i passa per allà. Si ens tanquen l'aixeta, ens quedem sense ell. És com una mena de xantatge.

Salutacions :)
Marc.

jordir ha dit...

Ben trobat, benvigut.

Anònim ha dit...

Benvingut a on? Segueixo sent jo, el Marc, el teu "ciber-amic" de quinze anys.

jordir ha dit...

si però feia dies que estaves callat,

Anònim ha dit...

És que hi ha hagut exàmens i tal... A més, en el tema polític ni hi tinc gaire cosa a afegir que tu no sàpiguis.

Marc