Ahir hi havia un article força punyent a La Vanguardia: "África debería cerrar las puertas a muchas oenegés".
David Sogge, del Transnational Institute d'Amsterdam, diu que les oeneges segueixen tractant als Africans com nens, infantilitzen la població, les oeneges fallen al no tenir en compte que una de les prioritats es donar eines a la població perquè construeixi estructures de poder, es faci forta per poder pressionar als governs. Dit en altres paraules, algunes ( o moltes) oeneges fan allò que diuen, donen menjar als pobres en lloc d'ensenyar los un ofici perquè ells sols puguin ser sutosuficients.
La meva mare, encara viva amb mes de 80 anys, es de les que, quan veu un home de color, diu, mira aquella "negret" en un sentit de commiseració. Ella ho diu de bona fe però ignora que allò del Domund i les col.lectes per els negrets de l'Àfrica, ja son història.
L'Àfrica no necessita la nostre pena ni el nostre donatiu, necessita nomes eines i educació.
Com diu l'article, ara son els Xinos qui, amb el talonar a la ma compren els seus camps i les seves collites perquè ells no ho poden fer al seu país, en canvi els africans venen el que no tenen, la seva subsistència, es com vendre el seu propi ronyó per aguantar una mica mes.
Jo hi estic d'acord en el que es diu en aquest article, deixem de fer caravanes solidàries que ens omplen de vergonya i donem eines de veritat que els ajudin a tirar endavant per ells mateixos.
Ells no volen la nostre almoina, volen el mateix que nosaltres vàrem tenir, educació, eines i una oportunitat per demostrar ho.
La resta nomes es pa per avui i fam per demà.
1 comentari:
Jordi,
No hi han persones “de color” o, més ben dit, tots som persones de color: els negres (els negrets que diu la teva mare), els rosadets (que som nosaltres), etc. Jo abans també deia "de color" però ara dic "negre". Crec que és millor dir les coses pel seu nom, sense eufemismes.
Dit això, estic totalment d’acord amb la teva tesi.
Publica un comentari a l'entrada