Montserrat

Des de casa es veu Monstserrat, lluny, però allà està i feia molt de temps que jo volia anar hi caminant, un repte individual. Ahir va ser el dia. Davant meu 42 km, tot una marató, darrera poca preparació per ser objectiu perquè les caminades de cada dia amb la gossa no han estat prou llargues ni freqüents.
A les 7 del matí ja estava caminant buscant el GR6 un camí preciós que va carenant munts tot i deixant en la distància les ciutats que hi ha per el recorregut.
Caminar sol te avantatges e inconvenients. Sol, el caminar et permet descobrir petits detalls però també patir sol i perdre't sol...
Fins a les Fonts de Terrassa tot fàcil i tranquil, sense ningú al camí, "disfrutant" senzillament.
A partir d'aquí vaig descobrir que la tecnologia i les infraestructures no respecten gaire be res i això inclou als GR's.
Un cop creuada la riera de Gaià i per anar a buscar la riera de Sant Miquel, el quart cinturó m'ha aparegut per allà el mig i he perdut el nord, i el sur... Les obres del quart cinturó son com un enorme tall en mig del territori destruint tot el que hi ha per allà i, entre altres, els indicadors del GR i jo al darrera.
Finalment he acabat creuant dos viaductes encara no oberts als cotxes, saltant per damunt de les obres i, per sort, després de una bona estona fent la cabra, he trobat altre cop el meu camí.
Això no obstant m'ha fet cremar mes energies de les previstes i aquestes han minvat de cop quan he albirat altre cop Montserrat i l'he vist tan lluny que m'he adonat que aquest cop no faria el cim. quan he arribat a Olesa el meu rellotge marcava 27, 5km a una velocitat mitjana de 5km/h. Bo fins aquí, 5 hores i quart, tot un record per a mi, però insuficient perquè encara em quedaven uns 14km mes. 
Amb resignació he renunciat a fer el darrer tram, el mes difícil  costerut perquè no tenia la seguretat d'arribar al final i, un cop posat, aquest tram nomes permet seguir fins al final.
L'aeri de Montserrat m'ha ajudat a fer la darrera etapa i verificar que la meva decisió ha estat assenyada. Com puja !!!!
Finalment he entrat al temple i m'he sentit feliç per tornar a ser a Montserrat, amb un xic de pena per veure que els anys i el desentreno no perdonen. Al sortir he vist molta gent i m'he adonat que he fet quasi tot el recorregut sol, sense ningú al camí.
He disfrutat, no he fet el cim però per a mi ha estat una passada.
Ho recomano, això si, assegureu vos de saber saltar el quart cinturó.
Petits reptes, grans satisfaccions.