NY 2

Ara que el tema del atur sembla que ja es un tema que ens interessa a tots deixeu que us expliqui un altre cosa que he constatat a NY.
Vas a qualsevol bar, restaurant, cafeteria o fins i tot a qualsevol botiga i el nombre de cambrers o dependents es enorme, fins i tot un podria dir que desproporcionat.
M'ho vag estar mirant i a la fi vaig treure la meva petita conclusió:
Als EEUU el despido es lliure, es a dir que avui treballes i avui et poden dir passi ho be i avui ja no tens feina. Sembla dur i segurament es dur però aquesta facilitat a l'hora de fer fora es correspon amb la mateixa facilitat a l'hora de contractar.
Tu necessites gent perquè ara hi ha feina i agafes a la gent que necessites, quan ja no els necessites, la gent perd la feina però durant un temps, el que sigui, aquesta persona que NO tenia feina, ha estat treballant i guanyant un sou i, si, a mes ha treballat be potser el qui l'ha contractat se'l queda.
D'altre banda hi ha un altre punt, als EEUU una part important del sou s'obté a base de les propines ( mes aviat la obligació e imposició del 20%) que paguem els consumidors.
Això fa que el risc de l'empresari sigui menor i motiva encara mes al cambrer que atenent millor pot obtenir una millor propina.
Es el que els americans anomenen una "win & win proposition".No se si es molt o poc just però allà estan al voltant del 8% de tasa d'atur mentre que aquí estem al 20%.....
Aquí, al nostre país no, aquí es millor no tenir feina i cobrar eternament el subsidi però no volem que l'empresari abusi.....
Segur que soc cruel i potser soc empresari però francament, com diu la dita, prefereixo mes un 10% d'algo que el 100% de no res.
De vegades els anàlisis simplistes poden ser força positius.