estat del benestar

Imagino que jo, com la majoria, pateixo al veure com ens van les coses al nostre país per culpa de la gestió dels nostres polítics.

Des que el Sr. Mas es el president hi ha hagut un tema força recurrent que, a mi com a mínim, em sorprèn: el tema dels serveis sanitaris que tothom reivindica i els tancaments estivals que hi ha hagut, de nit, de una quarantena de centres.

Vagi per davant que aquest es un tema relliscós on es fàcil "prendre mal", tot i això hi vull afegir el meu granet de sorra.

L'estat del benestar del que ara tothom parla sembla que es el conjunt de serveis que "algú" determina que tothom i te dret. Qui ho determina es la primera gran pregunta que ningú, com a mínim cap polític, ha estat capaç de llistar però tampoc la ciutadania en general ho ha fet.

Imagino que tothom pot parlar del dret a una vi venda digne, a una feina digne, dret a votar i viure en llibertat, dret a un serveis públics dignes i uns serveis sanitaris per a tothom.

Fins aquí, dit així sona be però anem a pams.

Una feina digne que vol dir, que si jo no trobo una feina que m'agradi, l'estat m'ha de donar aquesta feina? que m'ha de pagar mentre jo no la trobi? i si no la trobo o no la busco??? Una vivenda digne?, jo vull un pis de 100m quadrats a Sarrià?, me l'ha de donar l'estat, quan?, quan jo compleixi els 18?

Seguim, vull un aeroport al costat de casa perquè quan vulgui volar no hagi de fer gaires kilòmetres.......Bé, això l'estat Espanyol i el català, ja ho estant fent i ja tenim 26 aeroports, inclòs el d'Alguaire, que no serveixen mes que per assegurar vots.

I finalment serveis mèdics, el Govern tripartit, populista que no d'esquerres, ha construït centres per a tot arreu i ara tenim centres assistencials fantàstics com els aeroports, sobredimensionats i sobrers atesos la població que cobreixen però qui es el "xulo" que vol perdre un dret adquirit, ningú i d'això protesten la majoria.

Quants d'aquests centres responen a un criteri de planificació previ que analitzi quines son les necessitats i els recursos, em temo que cap. La majoria son promeses electorals on cada alcalde o qui sigui promet que si jo mano construirem un poliesportiu, un aeroport, una universitat i un hospital per quants, tan se val però si el vei ho te, nosaltres també.......

Espanya ja es el país amb mes kilòmetres d'AVE del mon...., Imagino que també el de mes densitat d'aeroports i així podem seguir.

Ara be, amb la ma al cor, cal? cal tota aquesta despesa en un país que no disposa de recursos ni tan sols per garantir un sistema d'ensenyament de qualitat a tots els nens (sense barracas)?

JO crec que el Sr Mas ha fet el que tenia que fer, el problema que no ha sabut explicar, d'un costat i de l'altre que, com tots els polítics, redueix algunes despeses però segueixen malgastant en altres.

Ara queda clar que aquest país l'hem de treure del forat la petita i mitjana empresa i sense ajuts, mentre els grans no paguen i els bancs fujen d'estudi.

Avui he agafat l'AVE a Madrid i a classe Club (primera per entendren's) viatjaven nomes tres persones: la Sra Sanchez Camacho, el Sr.Jordi Fernández Diaz i un altre sr. del PP. A classe business i era el Sr. Garcia Albiol, i es que la crisi hi es però no per a tothom, perdoneu la frivolitat.

Jo, per començar a arreglar el país començaria per jubilar a tots els polítics de mes de 60 anys, com a mínim començaríem a tenir sang nova en un país on el sr. Guerra, el sr. Gonzalez, el Sr. Pujol, el sr. Fraga Iribarne i companyia encara ens donen "lliçons" de democràcia.