Rajastan

La segona etapa del nostre viatge per l'Índia va ser el Rajastan. Jodhpur, Jaipur i Jaisalmer son juntament amb Udaipur que aquest no hem visitat, les joies d'un estat diferent a la resta de l'Índia.
Frontera amb Pakistan i amb el desert del Thar com a paisatge mes comú, el Rajastan es, per a mi un dels imprescindibles. La seva gent es diferent, tot es diferent.
El cel eternament blau com correspon a una terra àrida i seca se li barregen els colors mes vius que un pot imaginar.Jodhpur, la ciutat blava (la de la foto de dalt), Jaipur, la ciutat rosa i Jaisalmer, la ciutat daurada son el primer indicador de que el color es el mes important en aquesta terra.
Les dones porten uns vestits amb uns colors vivissims, els homes amb uns turbants de 7 metres de llargada fan que tots ells destaquin com un paleta de pintor. 
Poder passejar per els carrers de Jodhpur o Jaisalmer es un viatge a un passat que nosaltre sja no hem conegut.
Jaipur es l'expressió màxima de bullici i vida en un entorn amigable.

Diuen que l'Índia no deixa indiferent, t'encanta o no t'agrada gens. Jaipur es la joia de la corona per qui se sent feliç amb la gent, vivint al carrer, comprant, menjant, passejant o senzillament gaudint intensament.
Rajastan, per fi, es un estat net si pensem que l'Índia no es precisament un país net tal i com els suïssos el poden entendre. La sequedat del país hi ajuda.
El desert del Thar, per desgràcia, està patint les conseqüències de l'evolució. La major part del recorregut que nosaltres hi varem fer, uns 50 km va ser un continu de aerogeneradors, es a dir, energia eòlica. Llàstima que tota aquesta energia va cap a les instal.lacions militars i es que en aquest país lo militar pesa molt, massa.
Pena, no tot pot ser tan maco.
seguirem