Sortint de la Plaça Universitat hem anat Joaquim Costa avall.
La primera descoberta es que aquest carrer, en un tros es la vivenda de la comunitat filipina de Barcelona. Anàvem caminant quan de cop i sobte semblava que estiguéssim a Manila.
La foto es d'un dels carrerons que moren a Joaquim Costa i denota que Barcelona es, encara, una ciutat polifacètica, on s'amaguen mil i una personalitats i entre elles, la d'una ciutat bella i vella que no renuncia a les seves arrels.
Hem girat cap al Macba, illa de modernitat amb un festival dedicat a Mongòlia, entrat per Elisabets fins a les Rambles, hem tornat per el carrer del Carmei amunt cap a Universitat altre cop.
Curiós veure la quantitat de comerços oberts, autòctons o no, de menjar i de vestir, locutoris i serveis. Sembla que lo dels horaris no es per a tothom.
Curiós també que la majoria dels autoserveis o "colmados", segons dèiem abans, en aquesta zona, mostren gran quantitat de llegums que no conèixo ni son d'aquí.
Hem descobert també que el "Regulador Bagués", abans una joieria, ara es un petit hotel de luxe. Curiosa evolució, lògica si pensem que aquella joieria ja no te cabuda en aquell indret i l'hotel en canvi si.
He trobat horrorosos les noves parades de les Rambles on es venen objectes turístics. Senzillament penosos i patètics. Es nota que don no n'hi ha no en raja oi sr. Hereu?
Una passejada plena de vida i força agradable en un dia soleiat.
Us ho recomano, Barcelona te molts racons amagats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada