2.659

2.659 es el número de nens i nenes tutelats per la Generalitat a data d'avui.
El número va ser publicat fa pos i, evidentment, ha passat sense pena ni gloria per la majoria de la gent inclosos els propis mitjans que no se n'han fet ressò.
Cap emissora de ràdio, que jo escolti com a mínim, s'ha dignat dedicar una estona a tractar el tema.
Jo tinc la sort i la desgràcia de conèixer uns quants nanos "tutelats" per la Generalitat i per tant conec una mica la feina que fan uns professionals increïbles i sobretot el drama que han tingut que patir i segueixen patint aquestes criatures.
En primer lloc això de tutelats per la Generalitat no deixa de ser un eufemisme perquè només es una tutela administrativa i burocràtica, molt lluny d'una verdadera tutela personal com seria desitjable. La feina la fan gent anònima tot i lluitant moltes vegades no nomes contra la resta del mon, fins i tot les famílies dels infants però també contra la pròpia Generalitat que nomes sap actuar com a funcionaris que son.
Però avui no entraré mes en aquesta part del tema.
Avui vull aixecar una veu per els 2.659 crios, nois i noies, nens i nenes que, des de nadons fins als 17 anys poden estar en un centra d'acollida, sense la calor dels pares o precisament alliberats d'uns pares que no mereixen aquest nom.
Nanos que han patit agressions, cops, abandonaments, maltractaments i tot allò que podeu imaginar.
Son molts, masses, una vergonya per tots nosaltres.
Recordem que ells son el futur però el seu passat ha estat un drama i el present no es gaire il.lusionant.
Es la nostre obligació ajudar los. Penseu hi una mica.
Recordeu aquella fabula que parlava del caminant que es queixava de la seva mala sort fins que va mirar enrere i va veure al mateix camí un altre home que recollia les engrunes que ell havia deixat caure......