Un bon amic blogaire escrivia fa uns dies un post que podeu llegir: elradardesarria
Parlava de la crisi de la premsa escrita i jo hi vaig discrepar. Ara he tingut l'oportunitat de veure el seu comentari al meu i decideixo "saltar" al meu (vostre) blog per tal d'expressar el que no he sabut fer abans.
El meu amic "constata" que la premsa escrita està en recessió perquè els "especialistes" així ho diuen, perquè els diaris pleguen i ja està.
Altres especialistes en altres matèries dictaminen cada dia el que ens ha de passar i el que hem de dir i pensar perquè ells, analistes, han decidit que això es el que passarà. Com ho saben, no ho saben però disposen de mitjans de comunicació i/o suports econòmics no sempre transparents que els avalen.
Diuen, el comerç de proximitat està morint i apa tots a comprar als hipers, diuen anem cap una recessió i som hi, ja no es discuteix, diran demà que el pa amb tomàquet no es bo per la salut i ens haurem de fotre????
Recordo que quan la meva dona i jo vàrem tenir el nostre primer fill ens deien que els nens havien de dormir boca terrosa, desprès "deien" que havien de dormir cap amunt, desprès de costat.....
La gent ens hem aborregat i ens fixem massa en el que ens diuen que hem de fer i deixem de pensar per compte propi. Som tan burros que ara paguem mes per tenir el que abans era el mes natural i senzill, això si ara ens ho venen com ecològic.....
Hem perdut el sentit de la lògica, creiem mes en lo artificial i artificiós que en lo que tenim mes a prop.
Has d'estar a les xarxes socials sinó no ets.....has de tenir milers d'amics encara que no els coneguis....has d'això i d'allò per ser o no ser. El meu blog, per exemple, es una merda, per què? perquè els qui hem llegiu sou quatre gats, i això es independent de les tonteries que hi pugui escriure, no hi fa res el contingut sinó el nombre de seguidors perquè ara quantitat suposa qualitat, exactament al contrari del que sempre s'havia pensat.
Els llibres desapareixeran perquè ara venen els llibres digitals. Potser vosaltres comprareu als vostres fills o nets un "tablet" perquè coneguin a la caputxeta vermella o en Patufet o el qui sigui, jo no, jo els compraré als meus nets (el dia que toqui) contes de paper i cartró i els intentaré acostumar al plaer de la lectura, cosa que no he aconseguit amb els fills...
En Serrat cantava fa molts anys allò de: "pare, el mon ja no es el mon"....
Deixem de fer les coses nomes perquè es el que toca i recuperem el pensament propi i el criteri.
Bona setmana.
2 comentaris:
Només unes puntualitzacions.
Dius que "El meu amic "constata" que la premsa escrita està en recessió perquè els "especialistes" així ho diuen, perquè els diaris pleguen i ja està."
Em sembla, Jordi, que m’has llegit massa ràpid. L’amic només diu que la premsa de paper (no oblidis que d’escrita també ho és la premsa digital) arreu del món cada dia es ven menys. Això és una realitat fàcilment constatable i que admet tothom, des de les empreses editores fins als quiosquers. A partir d’aquí, els experts simplement diuen que aquesta tendència és irreversible, i ja es veurà si l’encerten o s’equivoquen. Jo crec que l’encerten.
No comparteixo tampoc la presumpta falsa modèstia que hi ha al darrere d’aquesta frase: "El meu blog, per exemple, es una merda". T’asseguro que si fos així jo no el llegiria. I el llegeixo. Ergo, no és una merda
També discrepo d’aquesta altra afirmació teva: "recuperem el pensament propi i el criteri." Em sembla que ni tu ni jo no hem de recuperar res que no hàgim perdut, oi?
Dit això, avui fas unes reflexions molt assenyades que comparteixo.
accepto els matisos
Publica un comentari a l'entrada