Avui, mentre dinava, he viscut una escena força significativa. La meva taula era davant d'una finestra que em permetia veure tot el que passava al carrer.El servei de neteja de Barcelona estava en plena acció, escombrant el carrer. No es el de la foto però anava vestit igualet i la seva escombra era del mateix model.
L'escombra era mes vella que jo i li faltaven la meitat de les branques i clar, recollien la meitat del que tenien que recollir.
L'home, l'escombriaire, anava fent i del 100% de fulles que hi havia per terra deixava aproximadament un 30% de les fulles no se si perquè el seu company les pogués recollir o per que el terra no quedes massa net.
Jo menjava i anava mirant com l'home de l'escombra semblava que deia, aquesta si, aquesta no i m'anava posant nerviós però la cosa nomes estava a la primera fase....
Al restaurant on estava menjant, al carrer, hi ha tres tauletes, petites elles, amb les seves cadiretes i es clar les fulles no trien el lloc on caure. Doncs be, el senyor de l'escombra ha passat per davant i ha decidit que aquelles fulles no eren per ell ni eren seves. Potser ha pensat que allò era territori privat, potser ha pensat que formava part de la decoració.....
En definitiva ni ell ni el seu company han netejat aquell tros de vorera.
Així no ens en sortirem.
Es un problema d'educació, de cultura, la llei del mínim esforç no val. Aquell home ocupa un lloc de treball del qual no n'és digne i que, segur que molts altres estarien contentíssims de poder ocupar.
Primera lliçó: la feina ben feta sigui la que sigui i un mateix es qui ha de responsabilitzar se de fer ho be.
No esperem que siguin els altres qui ens facin la nostre feina, sobretot si tenim la sort de tenir feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada