Còrdova

Còrdova o Córdoba segons ens agradi mes una llengua o un altre es una ciutat on s'ha d'anar.
Be, hi ha molts llocs on val la pena anar però es que la Mezquita, Masyid en àrab, es un lloc singular i ella sola ja paga.
Còrdova es una ciutat que els cristians s'han apropiat però que te, en els seus màxims tresors en els llegats dels altres pobles que hi han viscut però varen haver de marxar: els àrabs i els jueus.
Si a Còrdova li treiem la Mezquita i la Judería es queden sense el 90% del seu atractiu. La resta la posen els propis andalusos.
Com ja comença a ser un costum hi hem anat en cotxe, gaudint de les autopistes a Catalunya i autovies gratuïtes a la resta del estat. Un primer detall positiu, per anar hi ja no fa falta anar a Madrid, centre del mon, hi ha una nova autovia que des de València et du cap al Sur via Ciudad Real, Valdepeñas, Bailen, Despeñaperros, Andújar i finalment Còrdova. Prop de 900 kilòmetres.
El nostre hotel, al bell mig del centre històric ens ha permès poder passejar un cop i un altre sense tocar el cotxe.

En aquesta ciutat va néixer Manolete, Hi va viure Maimónides, metge i filòsof jueu que va tenir que fugir gràcies als sempre tolerants cristians, Averroes, metge andalusí, tots ells hi han deixat empremta d'una manera o un altre.
La Judería, el que nosaltres anomenaríem el "call" es la zona on es concentra tota la zona turística, gastronòmica, i es l'avantsala a la Mezquita.
Es fàcil entendre el que va passar en la seva època quan veus el temple fantàstic que els àrabs varen aixecar, segons els cristians mes tossuts, sobre una església de San Vicente de la que no s'ha trobat res però....
Puresa de línies, enormitat sense opressió, senzillesa, un lloc on es fàcil recollir se, i tot això al 785 es va començar!!!!!!
Desprès venen els cristians "salvadors" i ho desmaneguen tot transformant el temple i ho evangelitzen a la seva manera. El resultat, es com un cavall de cursa transformat en un camell, les quatre potes hi son però......
El menjar a Còrdova es força bo, com a mínim on hem anat nosaltres, hem descobert les albergínies com les preparen els andalusos, els seus fregits, el seu "fino".
Un altre curiositat, no hem trobat cap sud americà i molt pocs africans, sembla que els immigrants ja han marxat o no hi han anat.
Això si, tots els andalusos amb qui hem tractat han estat "buena gente" com diuen ells.
Si no la coneixeu aneu hi, a pesar dels cristians.
Ah, i no oblideu Madinat Al Zahra o Medina Azahara, queda poc però el que queda es fantàstic, si la mezquita es maca com deuria ser Medina Azahara.