Soufian es un nen que degut a una malaltia molt poc freqüent, ha patit una malformació de les extremitats que han obligat a amputar les dues cames. Soufian te 11 anys, de fet hauria de dir que només te 11 anys i en canvi es tot un cant a la fe, a la auto confiança, al positivisme, a la força de voluntad.
El dilluns TV3 va fer un programa explicant aquesta historia.
Soufian tenia un desig, conèixer en Messi i aquest, amb gran senzillesa, s'ha comportat de manera fantàstica amb ell fins a dedicar li personalment un gol davant de tot el mon.
Un darrer detall, la mare d'en Soufian es una dona d'origen nord africà que parla un català que podria avergonyir a milers d'auto anomenats Catalans que nomes ho son de "boquilla". A mes es una dona amb una maduresa i intel.ligència importants i necessàries per poder superar les dificultats que aquesta malaltia ha dut a la seva família.
Per tot el que ja he dit aquest post ja tenia tot el sentit del mon però el motiu per el que he volgut escriure avui ha estat per donar una lliçó de com hem de fer front a la vida.
El somriure que surt a la foto es el mateix somriure que el nano va lluir durant tot el reportatge, un nano que ha assumit amb una valentia increïble les seves limitacions i las ha transformat en positivisme i naturalitat.
Convido a tothom a agafar exemple d'aquest nano i recordar, abans de queixar nos dels nostres problemes, que sempre s'ha de buscar el costat positiu o si mes no intentar minimitzar el negatiu. Així tindrem mes possibilitats de sortir endavant,nosaltres i el nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada