municipis

Llegia avui al Periódico un article d'aquells que e, demostren, un cop mes, que els polítics no volen arreglar el país o com a mínim nomes faran allò que no els faci perdre vots.

Reduir municipis?

Per què? per reduir despeses, per economies d'escala, per optimitzar els recursos escassos, per eliminar duplicitats, per evitar despeses inútils, per evitar infraestructures permanentment buides e inútils, en definitiva millorar els serveis. Imagino que la llista es infinita o com a mínim molt llarga.

Anem als problemes d'aquesta reducció: pèrdua de llocs de treball de polítics, pèrdua de pes dels polítics????????

Al Regne Unit, amb 61 milions d'habitants tenien 1.520 municipis, ara en tenen 400. A Catalunya en tenim 947 i a Espanya en tenen 8.116 però ningú gosa ni gosarà tocar ho, es mes fàcil retallar altres coses.

Poca gent mirarà aquest post i desafortunadament ningú d'aquells als qui dirigeixo aquest missatge no em contestarà, pena, m'agradaria saber com contesten, oi?

Per cert, l'altre dia parlava de Barcelona com a marca mes poderosa de l'estat i avui en surt un article a La Vanguardia, serà que algú em llegeix a part dels incondicionals???? 

Barça

Ahir el Barça va caure a las semifinals de la Champions després de perdre el dissabte la Lliga contra el Madrid.

Nosaltres hi érem i vàrem tenir la sort de viure en directe l'ambient que veieu a la foto.

Normalment no parlo de futbol però aquest cop la ocasió s'ho val.

Tot i les derrotes els socis i aficionats varem sortir orgullosos de ser del Barça. Aquest equip ja no es un equip perdedor i te una manera de ser que fa que els nanos que pugen tinguin una manera de viure l'esport positiva i educativa.

Hi ha altres equips que potser aquest any quedaran per davant però no podran lluir aquest tarannà.

L'esport es una de les millors escoles per aquesta vida i mes en aquests temps.

No tot es just, no tot es net però en Guardiola ha sabut inculcar uns valors incalculables.

En un altre època, ahir la cosa hagués acabat amb ball de bastons, mocadors blancs, dimissions, etcètera. Ahir el partit es va acabar i la gent ens varem quedar i varem aplaudir l'esforç a pesar del desencís.

No sempre es pot guanyar i com algú va dir, ahir el Barça es va humanitzar al perdre.

Ara el Barça te una immensa oportunitat, refer se i tornar a guanyar, cosa que nomes poden fer els grans.

Per cert tot això nomes es futbol, o no?

Repsol

El govern Argentí va decidir intervenir Repsol i s'ha desfermat tot allò que els polítics empren amb total impunitat: el populisme i la gent i cau de quatre grapes.

Argentina ha atacat una empresa Espanyola!!!! Repsol es una empresa Espanyola!!!!

Quan parlem de Repsol suposo que parlem d'aquella empresa que ens ha anat pujant el preu de la benzina sense cap mena de mirament ni consideració per els Espanyols, oi? on es la espanyolitat d'aquesta empresa, en els tributs i rendiments que deixa al esta Espanyol? ho dubto.

A l'altre costat de l'Atlàntic la cosa encara es pitjor, allà es la guerra que s'ha declarat entre Espanya i Argentina. Un exemple real d'avui mateix: al despatx hi treballa una dona Argentina des de fa anys. La seva mare viu a l'Argentina. La bona senyora va trucar a la seva filla tota amoïnada l'altre dia i li va preguntar si la empresa l'havia represaliat o amenaçat.......per la decisió de la Kirschner.

Sap greu veure lo fàcil que es manipula al poble, el baix nivell d'educació dels països per saber triar els missatges.

A mi, se'm refot el que li passi a Repsol. De fet un bon disgust ja em sembla bona cosa perquè també m'agradaria saber quina ha estat l'actitud de l'empresa a l'Argentina tenint en compte lo ètics que son a Espanya i Catalunya. Dit això, bons amics Argentins gens ingenus  m'han comentat que es veuen venir un nou "corralito" perquè el país va de pet cap a una nova crisi.  

Un llibre

Avui ha estat un dia per comprar una rosa però sobretot per comprar un llibre. Jo, de fet, vaig anticipar el Sant Jordi comprant els llibres el divendres passat. Volia evitar les empentes, el no poder triar, el no trobar los i, sobretot, el no poder petar la xerrada amb la "meva" llibretera. Tot i això avui hem anat a la Rambla de Catalunya i hem fet cua, no hem pogut triar, hem estat una bona estona apilotonadets però hem fet la Diada i hem comprat mes llibres. I l'any que ve hi tornarem. Per cert si durant la resta del any també compres llibres descobrireu que la lectura d'un llibre es mes gratificant que la millor de les pantalles. Bon vespre

Mèxic ha tocat fons

Sembla que un vídeo protagonitzat per uns nens ha causat "furor" i vergonya a Mèxic".

Es veu que els nens, en plena campanya electoral mexicana per la presidència del país, acaben preguntant als candidats presidencials si "només volen la cadira o canviaran el futur del país" i adverteixen: "Mèxic ha tocat fons".....

Els nens, protagonistes infantils de les coses que fan els grans acaben amenaçant:

"Si aquest es el futur que m'espera, no el vull. Prou de treballar per als seus partits i no per a nosaltres. Prou d'arreglar el país per sobre".

Jo he fet un petit exercici, substitueixo la paraula Mèxic per Espanya o fins i tot Catalunya i la cosa segueix funcionant.........   

tenim un problema

Aquesta setmana varen publicar se als diaris unes fotos d'uns soldats Americans a Afganistan fent l'imbècil entre mig de cossos d'Afganesos.

Em vaig mirar la foto una bona estona i després vaig llegir l'article i per això després de llegir i mirar la foto llargament vaig pensar: tenim un problema! o dos...

El primer problema es aquest nano, nano per la cara i segurament per l'edat, però aquest nano també es un soldat, un home educat per matar i morir sense pensar.

La professionalització dels exercits fa que tots ells siguin voluntaris, lo que ja em sembla be per un costat però per l'altre fa que els qui s'hi apunten son literalment transformats en individus que confonen realitat i ficció. Son individus als qui han anul.lat la capacitat de raonar i actuar com a persones perquè el "bon soldat" es el qui senzillament obeeix ordres sense discutir ni sentir.

La conseqüència d'aquesta educació es aquesta foto. Individus que no saben distingir entre la ètica i la brutalitat, no saben respectar un esser humà encara que estigui mort.

Confonen enemics amb persones i els qui no son del seu país son enemics que cal matar i ja no son persones.

Si un individu entre 20 i 30 anys es educat d'aquesta manera en aquesta fase de la seva vida que creieu que seran si arriben als quaranta o cinquanta, si ja son desequilibrats amb 20 anys.

Homes i dones que disparen sense pensar, protegits per lleis prepotents, creguts de que son éssers superiors i que, quan tornen a casa passen en nomes unes hores de "Deus i senyors" a "parias" que es droguen i no son capaços de re insertar se en la societat.

Ull, no penseu que nomes son els Americans, aquest es un problema de tots perquè els de la foto podrien ser Anglesos, Francesos, de qualsevol país. 

El segon problema pot ser fins i tot pitjor. El secretari de defensa dels EEUU, el Leon Panetta ( no puc posar sr.), l'home va i per justificar la foto i va dir algunes joies com ara: "la guerra es així", "els joves es deixen portar i cometen estupideses". LLavors l'home es lamenta que els diaris publiquin aquestes fotos perquè "l'enemic fa servir les fotos per incitar a la violència i, com a resultat, s'han perdut vides".............

Si el secretari de "defensa" del país mes "important" del mon creu que la violència NO es culpa del que fan uns joves que es "deixen portar" sinó el diari que publica les fotos llavors tenim un altre problema.

Bé, no ens desanimem que demà es dilluns, i San Jordi!!

No oblideu ni la rosa ni el llibre.

Imatge

Espanya es un país de segona divisió. Desafortunadament Catalunya, de moment es dins l'estat Espanyol i l'imatge que avui projecta Espanya es de pena.
El que ha passat amb Repsol no es casual en el temps. Han buscat el moment de debilitat màxim en la imatge i, sobretot en el seu pes específic, abans d'expropiar.
Reacció tova de tots els països "amics" que miren cap el altre costat, els Europeus que, com sempre, pensen primer en si mateixos, EEUU, que s'ha assegurat que les seves accions no siguin tocades i espera...., els Xinesos calladets perquè ells seran els propers socis de YPF.
En definitiva nomes Mèxic, soci de YPF, pobre bagatge.
Espanya te un problema i Catalunya, de rebot te un problema. 
Les empreses Espanyoles i les Catalanes ens ho hem de fer mirar perquè la nostre feina ara es doble, fer la feina i a mes justificar que el fet de ser d'on som no significa que siguem incompetents com els nostres dirigents.
De moment, des de la nostre petita empresa, nosaltres ens dediquem a potenciar l'associació amb Barcelona, per davant de Catalunya e ignorar l'Estat. Barcelona es, encara ara, una icona reconeguda, acceptada i valorada per tothom. Catalunya, no ho oblidem, te un coneixement espontani molt mes petit.
Quan viatjo i em pregunten d'on soc, resposta: de Barcelona. Tothom ho entén. Els qui em coneixen saben que soc Català i que això no necessàriament significa res mes ni res menys.
Si teniu sort de poder exportar i moure's mes enllà dels Pirineus, recordeu, Barcelona es la referència, després ja explicareu que es Catalunya, un cop hagueu tancat la comanda.....   

el rei dels espanyols (2)

"Únicamente yo debo responder ante Dios por nuestro ejercicio de la autoridad que él me ha conferido. A mí me corresponde decidir cómo ha de gobernarse nuestra nación, como debo regir a mis súbditos y, por encima de todo, cómo tendría que establecerse la Iglesia bajo el gobierno de la ley. Esto son derechos divinos de los reyes, dispuestos por el Todopoderoso. El súbdito no es quién para cuestionar la prerrogativa real...."

La frase pertany al home de la foto, Carlos I d'Anglaterra però em sembla que la podrien signar tots els reis, els morts i els encara vius.

Tots ells parteixen de la mateixa base: que Déu es qui els ha posat al tro.

Suposant que el rei dels Espanyols tingués ètica i reconegués allò que ell mateix ha preconitzat recentment, nomes podria abdicar i tornar a Lisboa, Roma o Bostwana.

Jo, em temo que no passarà res i tothom hi passarà de puntetes.

La pena es que això arreglaria una persona però no el càrrec perquè el seu fill ja s'hi veu i ningú li ho impedirà, pena perduda.

Algú hauria de valorar quin mal està fent aquest home al país i de rebot a Catalunya. Tan de mal que fins i tot la peronista Kirschner d'Argentina s'ha atrevit a aprofitar aquest moment de debilitat i de pèrdua d'imatge.

 

El rei dels espanyols

Estic llegint un llibre sobre la guerra civil al Regne Unit al segle XVII, època en la que Cromwell i el Parlament s'imposen al rei Carles. En els anys de la guerra el rei s'entretenia amb grans festes i altres trivialitats mentre els seus soldats i conciutadans morien de fam i senzillament a la guerra.

Els Espanyols ara poden presumir de tenir un rei al mateix nivell ètic i moral que el seu homòleg britànic.

Un revisa les hemeroteques i no soc capaç de trobar un monarca que hagi fet res de bo per cap poble tret d'enriquir se amb la salut i vida dels seus ciutadans.

El Joan Carles I, president honorific de WWF (defensa de la biodiversitat i dels animals), després de proclamar a tots els mitjans que els ciutadans han de sacrificar se i treballar molt per sortir d'aquesta crisi, aquest home doncs va i se'n va a caçar elefants, un animal protegit i en risc d'extinció a Bostwana. Es el que diríem ser conseqüent amb els seus actes. Vosaltres feu el que podeu que jo faré el que vulgui. Sort encara que l'home s'ha trencat perquè així la gent ha pogut veure qui es el seu rei.

La foto a mes es edificant, tot i ser antiga, al veure un home presumint de fusell davant d'un elefant mort. Trobo que a la foto nomes hi manquen uns quants negres (en el sentit mes prosaic de la paraule) per fer ho mes "autèntic".

Es francesos ho varen entendre ja fa uns anys.......

Ara suposo que d'aquí uns dies, a las Cortes li tornaran a fer un homenatge.

polítics

Amb tota franquesa pensava que ja no parlaria mes de polítics. El tema m'avorreix cada cop mes però es ben cert que amb les coses de "menjar" em toca molt els nassos la incompetència de la gent.

Al estat Espanyol i el que es pitjor, a Catalunya, tots els polítics, i desafortunadament tos i son inclosos, amb els problemes que tenim, tots ells i elles, estan supeditant el país a les conveniències dels partits.

Tenia la càndida i innocent esperança que la extrema gravetat del país faria que es posessin les piles i de veritat posessin per davant els interessos del país per sobre els del partit un temps, el suficient per adreçar els problemes mes punyents.

NO, ni els qui estan al poder ni la oposició, no n'hi ha cap que tingui la ètica necessària i suficient com per defensar els nostres interessos i no els seus.

El Sr. De Guindos ens ha amenaçat amb els llamps i trons que del cel ens cauran si ens governen els tecnòcrates i jo penso que potser estarem supeditats a d'altres bajanades que ara no soc capaç d'identificar però com a mínim no tindrem l'AVE a Galícia o Extremadura com a prioritat, o no em farà falta veure l'espectacle patètic del Parlament on la gent vota primer si i després no al mateix i a mes hi troben justificació.........

Definitivament d'aquest forat sortirem, quan sortim, sols i a pesar dels politics.

Jo començo a pensar que les properes eleccions hi haurà un altre vot en blanc.

Ar-men

La Bretanya es terra de mar i de fars, terra amb roquers amagats per tot arreu, causant centenars o milers de morts entre els qui per allà s'aventuraven per força per creuar el canal de la Manega o senzillament per sortir a pescar i guanyar el pas de cada dia.

Les marees ho fan tot molt mes difícil doncs les roques afloren quan menys un s'ho espera.

Els fars son els únics elements humans que han permès evitar molts accidents però els fars no han estat sempre on son. Els fars hi son des de fa segles en alguns casos i sempre son on mes difícil sembla que es puguin aixecar.

Ar-men n'és un gran exemple. 

Imagineu primer un roc que te una superfície no regular de 15 per 7 metres. Ara penseu que aquest roc, es cobert d'aigua quan la marea es alta, es a dir una bona part del dia, però es que a mes, quan hi ha tempesta la cosa es posa encara pitjor si cap. Doncs en aquest lloc es on al 1867!!! es decideix aixecar hi un far per evitar que els vaixells hi naufraguin.

El primer any de feina 8 homes nomes hi pogueren atracar set cops i fer vuit hores de feina..Jo no hi havia pensat mai sobre com es pot aixecar un far en un roc que pràcticament no hi es.

El procediment es simple però exigeix una tenacitat i una força que només la gent d'aquells temps hi podia fer front.

Primer fer hi forats, clavar hi ferros als forats per poder lligar se els treballadors, i aguantar mes estona, aguantar els materials i fixar els fonaments de l'obra.

Poc a poc els ferros subjectaran la base del far i la estructura sortira del mar el 1869, aixecant se quatre metres per sobre el nivell del mar. Quan arriben a aquest nivell el pitjor ha passat, els treballadors poden treballar mes hores. La marea ja no es un problema, nomes les tempestes que fan la feina impossible.

Els primers anys nomes es treballen entre 15 i 30 hores l'any.....

Finalment, al 1881, catorze anys després del inici, després de 291 desembarcaments, estades de nomes uns minuts a algunes hores, un far de 34,5 metres d'alçada il.luminava per primer cop el camí dels navegants.

Fars on els seus vigilants es queden aïllats mesos sense que ningú els pugui venir a rellevar, on les onades i les tempestes marquen el ritme de cada dia precisament per això, perquè son allà i així ajudar als altres.

Sempre m'han agradat els fars i les seves històries però mai no havia pensat en  l'immens sacrifici que molts d'ells han significat per els qui els varen aixecar.

Avui molts estan mecanitzats i molts abandonats perquè les noves tecnologies els fan menys imprescindibles però la gent de mar sap el que representa aquella llum en la negror de la nit quan un busca refugi

Bretanya

Aquests darrers dies, la meva dona i jo hem fet allò que mes ens agrada, viatjar, però aquest cop el cotxe ha estat el vehicle d'una destinació que feia molt de temps que hi vola anar.

Curiós es que les destinacions mes properes les tries en darrer lloc i la Bretanya se m'havia resistit.

Aclareixo que la Bretanya no es la "gran Bretanya", altrament anomenada Regne Unit sinó Bretanya, al nord oest de França, terra amb orígens celtes i amb un fort caràcter i tradicions i amb una llengua pròpia, el Bretó.

Primer de tot voldria dir que cada cop estic mes convençut que viatjar hauria de ser assignatura obligatòria per a tothom. Ningú no sap el que s'aprèn recorrent camins i passejant per els pobles mes que no pas les grans ciutats o senzillament visitant llocs diferents dels que habitem i veient com viuen els altres.

França es, d'entrada un país que ha avançat i millorat molt. Jo viatjo tot sovint a Paris però feia temps que no hi feia kilómetres i no havia tingut l'oportunitat de veure un altre França.

D'entrada les seves carreteres, on la gent hi respecta els límits de velocitat marcats i si un els salta ha de pagar la multa com em va tocar a mi. Per cert que les multes s'han de pagar en metal.lic, cosa que les fa tremendament efectives. En podríem aprendre aquí.

Hem creuat França en diagonal i fet mes de tres mil kilòmetres i us puc assegurar que hem trobat un país net, net a les carreteres, nets els pobles, netes les voreres, netes les parets.

Els pobles a mes estan tots cuidats i s'han dedicat a mantenir los tal i com eren fa desenes d'anys. 

En molts moments creuar aquells pobles m'ha recordat els que es veien a les pel.lícules de la segona guerra mundial  i no han canviat. Curiós i fins i tot interessant aquesta política de mantenir les estructures originals dels pobles a diferència del que fem nosaltres que hem revolucionat els nostres i ara tot es modernitat.

França es un país que et permet viatjar a base de diferents xarxes d'hotels de preus diferents. Jo recomano Relaix & Chateaux, que, a mes de estar molt ben cuidats i el tracte es molt bo et permet descobrir una gran quantitat d'edificis que havien estat grans cases pairals, o castells. Això si no son els mes econòmics...

Un altre petit detall la benzina costa 1, 75€ el litre de 95, força mes cara que a Catalunya.

Limoges, La Rochelle, Cognac, Le Croisic, Vannes, Roskof, Saint Malo, Cancale, Mont Saint Michel, Saint Emilion. Tots ells valen molt la pena i son petites joies recuperades.

Una bona part de la història d'Europa es pot veure en aquestes terres aspres i dures de la Bretanya, sacsejades permanentment per l'Atlàntic. Terra de marins i fars, conserven pocs records de la guerra encara que es poden veure alguns blokaus, allà no es la zona on els aliats varen desembarcar.

Si que es la terra de l'Obelix i hem pogut visitar els assentaments megalítics de Carnac, misteri encara no resolt per els nostres historiadors.

Els bretons tenen una llengua que, quan mes endins ets a la seva terra veus com els noms bretons dominen i en algunes zones ni tan sols es tradueixen.

Bona cuina, bon marisc, bones ostres i bons musclos, bons creps, fan una estada força agradable.

Com que no tot pot ser perfecte, els francesos encara no han evolucionat amb alguna cosa i els seus lavabos a la carretera encara, en alguns llocs son els de terra.......

Crec que hem d'aprendre unes quantes coses dels nostres veïns francesos.