Bretanya

Aquests darrers dies, la meva dona i jo hem fet allò que mes ens agrada, viatjar, però aquest cop el cotxe ha estat el vehicle d'una destinació que feia molt de temps que hi vola anar.

Curiós es que les destinacions mes properes les tries en darrer lloc i la Bretanya se m'havia resistit.

Aclareixo que la Bretanya no es la "gran Bretanya", altrament anomenada Regne Unit sinó Bretanya, al nord oest de França, terra amb orígens celtes i amb un fort caràcter i tradicions i amb una llengua pròpia, el Bretó.

Primer de tot voldria dir que cada cop estic mes convençut que viatjar hauria de ser assignatura obligatòria per a tothom. Ningú no sap el que s'aprèn recorrent camins i passejant per els pobles mes que no pas les grans ciutats o senzillament visitant llocs diferents dels que habitem i veient com viuen els altres.

França es, d'entrada un país que ha avançat i millorat molt. Jo viatjo tot sovint a Paris però feia temps que no hi feia kilómetres i no havia tingut l'oportunitat de veure un altre França.

D'entrada les seves carreteres, on la gent hi respecta els límits de velocitat marcats i si un els salta ha de pagar la multa com em va tocar a mi. Per cert que les multes s'han de pagar en metal.lic, cosa que les fa tremendament efectives. En podríem aprendre aquí.

Hem creuat França en diagonal i fet mes de tres mil kilòmetres i us puc assegurar que hem trobat un país net, net a les carreteres, nets els pobles, netes les voreres, netes les parets.

Els pobles a mes estan tots cuidats i s'han dedicat a mantenir los tal i com eren fa desenes d'anys. 

En molts moments creuar aquells pobles m'ha recordat els que es veien a les pel.lícules de la segona guerra mundial  i no han canviat. Curiós i fins i tot interessant aquesta política de mantenir les estructures originals dels pobles a diferència del que fem nosaltres que hem revolucionat els nostres i ara tot es modernitat.

França es un país que et permet viatjar a base de diferents xarxes d'hotels de preus diferents. Jo recomano Relaix & Chateaux, que, a mes de estar molt ben cuidats i el tracte es molt bo et permet descobrir una gran quantitat d'edificis que havien estat grans cases pairals, o castells. Això si no son els mes econòmics...

Un altre petit detall la benzina costa 1, 75€ el litre de 95, força mes cara que a Catalunya.

Limoges, La Rochelle, Cognac, Le Croisic, Vannes, Roskof, Saint Malo, Cancale, Mont Saint Michel, Saint Emilion. Tots ells valen molt la pena i son petites joies recuperades.

Una bona part de la història d'Europa es pot veure en aquestes terres aspres i dures de la Bretanya, sacsejades permanentment per l'Atlàntic. Terra de marins i fars, conserven pocs records de la guerra encara que es poden veure alguns blokaus, allà no es la zona on els aliats varen desembarcar.

Si que es la terra de l'Obelix i hem pogut visitar els assentaments megalítics de Carnac, misteri encara no resolt per els nostres historiadors.

Els bretons tenen una llengua que, quan mes endins ets a la seva terra veus com els noms bretons dominen i en algunes zones ni tan sols es tradueixen.

Bona cuina, bon marisc, bones ostres i bons musclos, bons creps, fan una estada força agradable.

Com que no tot pot ser perfecte, els francesos encara no han evolucionat amb alguna cosa i els seus lavabos a la carretera encara, en alguns llocs son els de terra.......

Crec que hem d'aprendre unes quantes coses dels nostres veïns francesos.