Jo hi vaig anar

Anar a una final esportiva es un esdeveniment que jo no havia ni volgut ni pogut viure en primera persona des de feia molts molts anys.

Aquest cop, en canvi les circumstàncies m'hi han dut, la meva filla es la responsable.

Anar a la final de la copa del "caçador" ha estat una experiència que recomano a tothom com a mínim un cop encara que no t'agradi l'esport.

M'ha servit per desmuntar un seguit de tòpics i la propera vegada, quan ho vegi per la tele segurament m'ho miraré amb d'altres ulls.

En primer lloc i ho vull destacar l'ambient. Tot i que la presidenta de la Comunitat de Madrid va intentar enverinar l'ambient us puc ben assegurar que els seus conciutadans no la segueixen. Vàrem agafar tres taxis i tots ells es van prodigar en ajudar, fer broma i aconsellar.

Al hotel, al carrer, al mercado de San Miguel (que per cert us recomano), a la plaza Mayor arreu, la gent de Madrid vivia amb tranquil.litat i naturalitat l'esdeveniment i ningú, ningú que jo veies es va sumar als despropòsits dels seus polítics i mitjans incendiaris.

En segon lloc, la gent. Bascos i Catalans es passejaven tots amb les samarretes dels seus equips, bevent junts (alguns una mica massa i tot), rient i cantant.

Allò era una festa per tots abans del partit i, un cop acabat el partit, quan els Bascos varen perdre, els Catalans ens varem dedicar a donar ànims i ells ens felicitaven amb un somriure de resignació.

Els Bascos, a mes tenien 20.000 persones que havien vingut sense cap possibilitat de poder entrar al camp, senzillament volien passar la festa al carrer.

En total unes 70.000 persones érem al carrer i no hi va haver ni un sol incident i es que nosaltres estàvem mes tranquils que els milers de policies que ens "vigilaven".

En tercer lloc, els policies madrilenys. Aquí hi ha alguna diferència amb els de casa. Quan vas al camp del Barça i veus als mossos que vigilen, veus "armaris quadrats" i que ens passen un pam. A Madrid en canvi, hi ha els policies joves i els "mandos". Aquests, la majoria dels que vaig veure lluïen aquella famosa panxeta dels militars de fa molts anys i que recordava temps pitjors....

Quart, en tot el camp no hi havia cap bandera espanyola, serà casualitat!!!!! Ni els 100.000 vats de potència distorsionada no varen poder apagar la xiulada i cantada de tots els qui hi érem, no us ho perdeu, amb la samarreta posada......

Cinquè i últim, el mon i la vida son nostres, no dels polítics que ens mal governen ni d'els qui ens intenten explicar el que els interessa encara que no sigui veritat. Nosaltres som els amos del nostre mon i de les nostres vides i las hem de viure en primera persona.

No deixem que ens treguin aquest dret.

Bona setmana.

consum del lexus 450H

Sabeu quan consumeix el vostre cotxe? bé, avui en dia segurament si perquè qui mes qui menys te en compte el consum i s'ho mira. Jo vaig començar a vigilar aquest tema amb el cotxe que tenia abans (gastava massa) i vaig decidir canviar lo per un model de la mateixa marca però hibrid. La veritat es que el consum s'ha reduït un 30% però tot i així el meu cotxe consumeix massa. Massa o potser no. De fet el meu cotxe es un Lexus 450 hibrid, un cotxe que te un motor de 4.500 cc. es a dir un "tros" de cotxe.

Es un gran cotxe, res a dir, còmode, silenciós, devorador de kilòmetres però te un però important: els Srs. de Lexus, amb el seu director nacional al capdavant, el Sr. Miguel Carsí, m'han enganyat.

Quan vaig anar al concessionari, al rètol que hi havia al costat del cotxe hi posava 6,5 litres als 100km. per consum mixt, es a dir una dada oficial. El venedor que molt amablement ens va atendre ens va assegurar que el consum era de 7 litres, garantit.

Evidentment no vaig pas parlar amb cap mecànic, això ho vaig descobrir a la primera revisió.

El responsable tècnic del concessionari del carrer Tuset em va assegurar que el cotxe no baixava de 10 litres, es a dir un 30% mes del que la gent del departament comercial i un 35% mes que la publicitat oficial de la marca.....

He reclamat, he demanat una prova de consum i el resultat es que "el consumo se encuentra dentro de los parámetros considerados normales"........ segons la direcció nacional de Lexus.

Bé, de moment he descobert que com a mínim el fabricant Lexus ens enganya a l'hora d'informar el consumidor del consum dels vehicles que ven.

Us recomano prudència i desconfiança a l'hora de valorar els consums. 

La qüestió no es quan consumeix sinó quan ens diuen que consumeix i quan consumeix en realitat. El comprador es lliure de triar el cotxe que vulgui però el venedor no te cap dret a enganyar.

En qualsevol cas la cosa no ha acabat aquí perquè, com a mínim hi ha un delicte, publicitat enganyosa.

Seguirem informant.....

vestit gris

La cosa deu anar per barris òbviament. A la Diagonal, per la zona de Maria Cristina s'ajunten moltes companyies d'un determinat perfil, perfil que genera una determinada uniformitat: el vestit gris.

Al matí no els veus perquè al matí gairebé ningú no es fixa en els altres, prou tens en arribar, fret, son, problemes de bon matí.....

Ara be, al mig dia ara que ja comença a fer una mica de bon temps (no pas avui), la gent surt a dinar per el barri i llavors els veus.

En primer lloc van en grupets, 5 o 6 normalment, una noia per grup, difícil que n'hi hagi dues, mans a les butxaques tots sense excepció i el vestit gris, gris clar, marengo, ratlla diplomàtic, gris, gris. La corbata es igual, moltes no tenen cap gràcia i no lliguen gens amb el vestit o la camisa i es que no en tenen ni idea de dur corbata i el pitjor molts la duen amb el nus fluix i queden fatal.

Està vist que a les empreses de caire financer l'uniformitat es exigida i no recomanada i per tant hi van com si anéssim amb el davantal de l'escola. El problema es que fan com els nens de l'escola que duen la bata a disgust i malament.

Fa anys que vaig retirar la corbata de la meva vestimenta de treball però sempre he cuidat el anar ben vestit. El vestit gris es molt maco, de tant en tant i ben coordinat però tots igualets ho trobo un xic ridícul.

Feia dies que volia parlar del tema. Potser pensareu que en Jordi ja ha perdut l'oremus i es possible però cada dia que passa observo mes i descobreixo que mes enllà del meu nas hi ha tot un mon que masses vegades la pressa m'impedeix gaudir lo, així que aixequeu els ulls i mireu.

Ah! i després lo mes divertit es comentar ho perquè un descobreix que d'altres també s'hi havien fixat  en el tema.....

"teng collons"

El sr Monago, president d'Extremadura, ja fa uns dies va treure el seu millor Català i sobretot va treure allò que sempre ha caracteritzat als homes espanyols, una "hombría" basada en els seus atributs sexuals. Em fa por pensar que deuen pensar els seus conciutadans veien el seu màxim representant parlant així però espero que tinguin mes seny que ell.

Espanya, el país del que encara depenem, aquest divendres encara ens va donar una lliçó de "por mis cojones" i ens deixa anar allò de que el dèficit de Madrid, València, Castella La Manxa i Múrcia es, en el primer cas el doble (només el doble) del anunciat el dia abans!!!

Bé, els irreductibles conqueridors Espanyols ara podran saber el que son els interventors Europeus i es que han demostrat que els seus atributs sexuals deuen ser inversament proporcionals a la mida del seu intel·lecte i encara es creuen que tot s'hi val.

Jo li diria al sr. Monago que hauria de fer l'Ave d'Extremadura fins l'aeroport de Castelló, passant per l'aeroport de Castella i el tram d'Ave d'Albacete i d'allà a Galícia, també en Ave....

Un es pregunta, un altre cop, que hauria passat si Catalunya hagués sigut la comunitat que duplica el seu dèficit, igual que ja vaig preguntar ho amb Bankia si hagués estat La Caixa...

Bé, Espanya ha sigut informalment intervinguda i aquesta setmana ho serà de manera mes visible quan hagin d'intervenir els bancs.

Em sap greu perquè encara ens tocarà patir una mica mes però com a mínim ara ens dirigirà algú que tindrà segur més criteri (hopefully)

Bona setmana que hi ha feina a fer!!!

445.568

Aquest es el nombre de polítics membres de l'administració pública a l'estat Espanyol del que encara formem part segons un estudi fet per assessors de la Presidència del Govern.

300.000 polítics mes que Alemanya país que ens dobla en població. El doble del percentatge  per habitant que te Itàlia. Espanya te 300.000 polítics empleats per elecció o per designació directe.

Per si a algú se li genera un dubte, aquesta diferència no ve per professors, administratius o metges o policies sinó per polítics, majoritàriament com assessors, assessors que assessoren assessors que assessoren assessors i així fins a quatre cops abans no arriben al assessorat i sobretot les comunitats autònomes en les seves divisions inmobiliàries.

També es destaca en aquest estudi que tenim ni més ni menys que 65.130 al.liberats sindicals.

Senyors polítics, no dieu que ara es hora "d'apretar el cinturó", doncs aquí teniu una bona partida per atacar, no tingueu por, cap ciutadà no us ho recriminarà.

Com a mínim ara sabem qui ens enganya i com ho fan però encara no hem aconseguit que ho arreglin i es que encara ens falta uns anys d'educació i ètica política per arribar a Europa.

Els meus fills confio en que tindran millors polítics en el futur a mig termini. 

caçadors

Ho vaig llegir a El País el passat dia 9 i em vaig quedar sobtat: "El PP tranquiliza a los cazadores: no se prohibirá la munición de plomo......."

El text segueix amb: "Medio Ambiente ignora el aviso de Sanidad sobre el riesgo de la carne de caza".

Personalment odio la caça, mai no he entès que una persona hagi de matar un animal o el que sigui per tal de passar ho be, segregar adrenalina o senzillament divertir se. Darrerament el tema de la caça ha estat molt als diaris perquè resulta que el cap dels veïns es patòs i caçador.

Conec un caçador de "peces" grans i un aficionat caçador d'ocells. No els he entès mai i no en tinc cap interès. Caçar per supervivència es el que fan els animals i té un sentit, caçar per plaer nomes ho fan els humans....

Però tornem a la notícia, resulta que ara s'ha de tranquil·litzar als caçadors, no passa res i podran seguir caçar amb bales de plom. No nomes maten animals sinó que, a mes, els qui mengin la caça poden acabar pitjor.

Allò de la "escopeta nacional" encara es plenament vigent en un grupuscle d'individus als qui la caça es símbol de superioritat i de status, superioritat que ve donada per la possessió d'un arma, allò que fa la diferència....

Espanya te molts problemes a sobre i el que la caça significa no es un problema menor.

Per cert, segons l'article, a Espanya es tiren mes de 200 milions de cartutxos l'any......unes 6.000 tones de plom.

Sagrada Família

Com us deia el cap de setmana ha estat intens i la visita a la Sagrada Família ha estat un altre de les nostres activitats.

La Sagrada Família es sens dubte un edifici únic en el mon.

Gaudí va saber crear coses que avui encara sorprenen, coses que els arquitectes actuals encara no son capaços de superar. La fusió de l'obra d'un geni del segle XIX amb la evolució d'un escultor diferent com Subirachs i un arquitecte obedient i disciplinat, Jordi Bonet.

Podria estar hi hores gaudint dels infinits detalls que conté però hi ha un però que fa que tot això perdi molt del seu significat.

Has de demanar hora per poder entrar en aquesta església.....

Has de fer cua per entra hi....

Milers i milers de persones fent xivarri, tractant l'Obra com un  si nomes fos un edifici. 

No hi ha recolliment, no hi ha pau, no hi ha tranquil.litat.

Suposo que la cosa no deu tenir fàcil solució però després del temps que he esperat per poder veure la Sagrada Família per dins, trobar mi amb aquell munt de gent m'ha decepcionat, decepcionat perquè tinc el plaer de gaudir ho i no puc.

Hi tornaré e intentaré fer ho amb un altre predisposició però em temo que el meu somni, estar sol, a la penombra meditant i gaudint del lloc, això quedarà en un somni.

Gaudí pot estar orgullós de la seva obra però ell també demanaria poder fruir la sol. 

El molino

Aquest cap de setmana ha estat intens en moltes coses de les que vull escriure i ja aniran venint però començant per lo agradable, lo primer es lo primer.

Divendres varem anar a veure Agost, obra de Tracy Letts dirigida per Sergi Belbel.

No sé si trobareu entrades, a nosaltres ens va costar i això que es la reposició.

L'obra es un drama com un piano però es una gran obra. L'escenografia es simple però molt ben pensada i dissenyada.

Pots seguir l'evolució de les escenes i canvis amb un sol escenari.

El repartiment es de luxe i tots ells treballen força bé. Menció apart es mereix Anna Lizaran, una actriu increïble amb un treball fantàstic. Emma Vilarasau per mi, una gran actriu però un pel sobre actuada, Abl Folk, un "actoràs".

Una història del midwest americà, un drama que no es el millor que es vol veure un divendres en plena crisi però ella, l'obra no en té cap culpa.

Dissabte no obstant, canvi de registre, ens varen convidar al Molino. No ho havia estat des de fa molts anys, es a dir, quan encara era l'antic Molino.

El lloc està completament remodelat amb molt de gust però sobretot amb molt de criteri. Vuit pisos que permeten molts usos i configuracions. L'escenari té una pantalla de leds que permet alternar imatges amb actors.

L'espectacle, burlesque, sembla un pont entre el passat i el present.

Stritpease, juguesques, acudits "verds" i polítics, noies molt maques, d'altres no tant, un/a ballarí/na de flamenc molt bo, etc.

El presentador ajuda a passar les dues hores que dura l'espectacle com si res.

He d'admetre que si no ens haguessin convidat no hi hauria pensat però ara que hi he anat crec que va ser una bona idea.

Els qui ara dirigeixen El Molino han sabut actualitzar un concepte caduc i decrèpit i fer lo vàlid per les generacions d'aquest nou segle. 

Es un divertiment entretingut, on el sexe segueix sent el vincle, noies i nois, que n'hi ha de tot, vestits, mig despullats o despullats del tot. Especialment divertides les ventoses que es posen les dones als mugrons......

No sigueu carcas i aneu a El Molino, una bona vetllada, riureu una estona sense cap compromís i el pitjor que us pot passar es que una noia us tregui a ballar....

Una bona iniciativa empresarial i una bona idea per el cap de setmana. 

Guardiola

Ahir va ser un dia de comiat per en Guardiola. Poques persones hi ha al nostre país amb el carisma i la capacitat de liderar que te Guardiola i gestió d'equips humans.

Em sembla que si es fes una enquesta valorant la capacitat d'en Guardiola en front dels polítics, aquests tindrien un problema greu.

Ahir en Guardiola va demostrar, un cop mes que ell fa les coses com ell creu, independentment del que els altres vulguin o pensin. Ell es honest amb si mateix, segona qualitat que pocs polítics poden oferir avui.

Ell marxa quan els seus resultats es mesuren per èxits que ningú ha assolit en les mes de cent anys de l'historia del club i ho ha fet sense insultar, aixecar la veu, entrar en picabaralles i sense valorar les individualitats per sobre del conjunt.

Molts li han criticat la seva sortida suposadament a destemps, "fugida quan les coses van malament"....

Els qui practiquem ioga sabem que quan fas una asana (postura) d'equilibri hi ha tres moments importants: concentració en el moment de preparació de la posició, concentració durant la posició d'equilibri fins a obtenir el màxim rendiment amb el mínim esforç i, sobretot, sortir de la posició en el moment que vols, controlant la sortida i evitant caure abans.

Això, traduït al llenguatge popular vol dir que un ha de saber mesurar les seves pròpies forces, no abusar d'elles i sobretot saber retirar se a temps abans no "caiguis". Una retirada en el moment adequat no es indigne, ans el contrari, el que no te sentit es seguir un projecte que ja ha caducat. Això, els nostres polítics tampoc ho han entès mai.

Finalment l'equip, el seu equip es tan important com ell mateix i tots ells saben interpretar la mateixa partitura i millorar la.

Com a persona nomes puc admirar la feina d'en Guardiola però es que com a professional encara l'admiro mes.

Tan de bo en Pep torni per liderar un nou projecte, a can Barça o on ell vulgui.