La cosa deu anar per barris òbviament. A la Diagonal, per la zona de Maria Cristina s'ajunten moltes companyies d'un determinat perfil, perfil que genera una determinada uniformitat: el vestit gris.
Al matí no els veus perquè al matí gairebé ningú no es fixa en els altres, prou tens en arribar, fret, son, problemes de bon matí.....
Ara be, al mig dia ara que ja comença a fer una mica de bon temps (no pas avui), la gent surt a dinar per el barri i llavors els veus.
En primer lloc van en grupets, 5 o 6 normalment, una noia per grup, difícil que n'hi hagi dues, mans a les butxaques tots sense excepció i el vestit gris, gris clar, marengo, ratlla diplomàtic, gris, gris. La corbata es igual, moltes no tenen cap gràcia i no lliguen gens amb el vestit o la camisa i es que no en tenen ni idea de dur corbata i el pitjor molts la duen amb el nus fluix i queden fatal.
Està vist que a les empreses de caire financer l'uniformitat es exigida i no recomanada i per tant hi van com si anéssim amb el davantal de l'escola. El problema es que fan com els nens de l'escola que duen la bata a disgust i malament.
Fa anys que vaig retirar la corbata de la meva vestimenta de treball però sempre he cuidat el anar ben vestit. El vestit gris es molt maco, de tant en tant i ben coordinat però tots igualets ho trobo un xic ridícul.
Feia dies que volia parlar del tema. Potser pensareu que en Jordi ja ha perdut l'oremus i es possible però cada dia que passa observo mes i descobreixo que mes enllà del meu nas hi ha tot un mon que masses vegades la pressa m'impedeix gaudir lo, així que aixequeu els ulls i mireu.
Ah! i després lo mes divertit es comentar ho perquè un descobreix que d'altres també s'hi havien fixat en el tema.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada