Com us deia el cap de setmana ha estat intens i la visita a la Sagrada Família ha estat un altre de les nostres activitats.
La Sagrada Família es sens dubte un edifici únic en el mon.
Gaudí va saber crear coses que avui encara sorprenen, coses que els arquitectes actuals encara no son capaços de superar. La fusió de l'obra d'un geni del segle XIX amb la evolució d'un escultor diferent com Subirachs i un arquitecte obedient i disciplinat, Jordi Bonet.
Podria estar hi hores gaudint dels infinits detalls que conté però hi ha un però que fa que tot això perdi molt del seu significat.
Has de demanar hora per poder entrar en aquesta església.....
Has de fer cua per entra hi....
Milers i milers de persones fent xivarri, tractant l'Obra com un si nomes fos un edifici.
No hi ha recolliment, no hi ha pau, no hi ha tranquil.litat.
Suposo que la cosa no deu tenir fàcil solució però després del temps que he esperat per poder veure la Sagrada Família per dins, trobar mi amb aquell munt de gent m'ha decepcionat, decepcionat perquè tinc el plaer de gaudir ho i no puc.
Hi tornaré e intentaré fer ho amb un altre predisposició però em temo que el meu somni, estar sol, a la penombra meditant i gaudint del lloc, això quedarà en un somni.
Gaudí pot estar orgullós de la seva obra però ell també demanaria poder fruir la sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada