Espanya

Com encara estem enganxats a Espanya, no puc evitar, ni que sigui de tan en tan parlar de mals que ens afecten als Catalans i als Espanyols, desafortunadament amb encara amb massa freqüència, el primer: la manca de responsabilitat.

L'altre dia sentia en una tertúlia com un tertulià es preguntava on hi ha polítics bons com a contraposició als que tenim a Espanya i a Catalunya. Es clar, si repassem: Russia-Putin,  Venzuela-Chávez, Regne Unit-Cameron, Alemània-Merkel, EEUU-Obama i això sense comptar amb Asia i Àfrica no sembla clar que hi hagi grans líders en aquest moment. Potser tampoc n'hi havia abans però les coses es veien d'un altre manera.

Tot i això jo crec que la cosa no està tan sols en la talla dels polítics, que també, sinó en el tarannà de tots ells.

Aquí, a Espanya (i Catalunya) tot s'hi val per tal de tapar la porqueria i ningú, mai, no assumeix la responsabilitat dels seus actes.

Dos exemples: Rato i Divar. El primer ha estat ministre d'economia, ha dirigit el banc mundial i ara lluïa palmito al capdavant de Caja Madrid i finalment Bankia, per cert encara presideix BFA. L'home, encara no fa tres setmanes declarava a bombo i plateret que Bankia guanyava 300M€ i ara resulta que no val ni un ral i necessita 23 o 29.000€, vaja, tot allò que ens han retallat abans per minorar el dèficit. Aquest home va marxar amb el cap ben alt i el divendres encara es va permetre el luxe de dir que el banc estava molt be i el que s'ha fet ara no......Per cert ara s'ha d'aprovar el seu finiquito de 1,3M€ sinó vaig errat. Com a mínim al Regne Unit, quan passa una cosa així, l'home es suïcida o desapareix, aquí no, aquí se li dona molts diners perquè calli. Ara descansarà uns mesos, diners no li manquen, i poc a poc tornarà a aparèixer en algun consell, com tots els de Bankia, per exemple.

El sr. Divar "només" es el president del CGPJ, dit d'un altre manera, dalt de tot de la judicatura, els que decideixen el que està ben fet o no.....

Bé doncs aquest senyor ha fruit de plena llibertat per gastar els nostres diners per anar a Marbella els caps de setmana durant anys. Quan s'ha descobert el pastís primer ho va negar, després va dir que aquells diners eren misèria (aprox. 13.000€ dels nostres, no seus) i finalment ha dit que ell no pot deslligar la seva vida privada de la professional i que els llocs on anava no eren de luxei que mirava de no gastar gaire. No es penedeix de res, no dimiteix perquè no li cau la cara de vergonya i el fiscal general de l'estat diu que no hi ha cas.

Aquí, a Catalunya, tampoc estem lliures de pecat. Tenim el mig oblidat cas Palau o Millet, com li volem dir, que ningú no gosa remenar gaire, no fos cas que esquitxi massa.

Així podem fer una llista llarguíssima que sempre te uns elements comuns:

- qui la fa sempre emmerda gent de tots els partits, així ningú no gosa aixecar la catifa

- s'ha de fer grossa, si es petita et fan fora, t'aparten i pots fins i tot anar a la presó, dels grans cap no hi ha, el més gran el Millet

- S'hi ha de posar "morro" perquè has de poder sortir davant dels mitjans de comunicació, convençut i dir que la cosa no va amb tu sinó que es culpa dels altres.

Suposo que al nostre país encara ens falta uns quants anys per aprendre a castigar als culpables, encara que siguin molt importants.

Aquesta crisi, no obstant, ens ha permès aprendre a obrir la boca i començar a dir les veritats. Com a mínim ara ja es descobreixen algunes de les malifetes, no totes, i, poc o molt es van apartant els "apestats" com ara el Camps, encara que no vagin a la presó.

Obri la boca com ha fet el Sr. Arguiñano, aprofitant la visibilitat del seu programa de cuina.

Segur que la seva recepta va provocar males digestions a molts polítics.

A tots els joves que ara pugeu amb dificultat, no us agafeu aquestes paraules amb desencís sinó amb la rebel.lió dels qui tot ho poden aconseguir amb la joventut.

Els meus pares varen patir una guerra i després han vist néixer la democràcia, jo vaig néixer en època de Franco i he pogut viure sempre en llibertat i amb benestar, vosaltres comenceu ja amb democràcia però heu de lluitar per fer ne una verdadera democràcia, lliure de corruptes.

Bona setmana.