Els darrers dies ha sortit una nova polèmica i es que al nostre país, quan ens manquen temes per discutir en creem de nous.
El Conca o qui el presideix, o algú altre i ell ha respost, de fet m'es ben be igual, planteja si es correcte lliurar una premi de cultura catalana a algú que hagi escrit en castellà.
Això plantejat senzilla i ràpidament pot significar un no rotund però jo, si em permeteu discrepo. La qüestió no es tan senzilla com aparenta com a mínim per a mi.
Podem partir de diferents principis però n'hi ha un que ja, de per si es aclaparador: Català es aquell que viu i treballa a Catalunya, a priori. Lo de que parli Català ve després, no abans.
Català es qui viu i pensa en Català? No necessàriament.
Un pintor es mes Català perquè la seva pintura no te paraules que separin el Català de l'Espanyol?
Alicia Sánchez Camacho es mes Catalana que Eduardo Mendoza?????????
Si parlem de cultura Catalana haurem de considerar a tots aquells que es dediquin a crear i/o difondre la cultura Catalana i aquesta pot tenir intèrprets en altres llengües.
Nomes pot ser casteller el qui "pugi" en Català? jo crec que no.
Eduardo Mendoza, a qui he esmentat abans es, per a mi, un bon escriptor Català encara que ho faci en Castellà. Per què? doncs perquè ell no renega de la seva terra, del seu país però ho expressa en la llengua que a ell li va millor i jo no crec que ningú li hagi d'imposar una llengua vehicular diferent per ser reconegut com a escriptor Català.
Ell, de fet, moltes vegades ens ha descrit molt millor (la ciutat dels prodigis) que d'altres que fan servir el Català, oi?
Picasso, seria digne de guanyar un premi de cultura Catalana?
Peret es un cantant de rumba i diuen que la rumba te un origen Català però en canvi es canta en Castellà. Es o no es digne de ser premiada com a cultura Catalana?
Per què en Ferran Adrià, els germans Roca i tants d'altres si que son Catalans de facto. NO ho es llavors en Santi Freixa, cuiner que exerceix a Madrid? Ho son o no ho son en funció dels plats, del lloc de naixement, del lloc on viuen o senzillament per el que ells senten o viuen.
La simplificació es complexe i sobretot el voler regular ho tot, cosa massa comú entre nosaltres, fa que, a la fi perdem el nord.
El Català ha de ser un nexe d'unió i una eina que ens ajudi a ser mes forts.
Mai no l'hem d'emprar per separar, això ja ho fan prou be els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada