diumenge, 19 d’agost del 2012

horaris comercials

Produir no es una cosa que sapiguem fer amb gaire eficiència, com queda palès a nivell d'estat. A nivell de país en sabem força mes però, en amb dos casos el que si saben fer es regular. Tot ha de ser regulat i legislat i si es possible tot ha de ser prohibit i sanciona ble. 
A mes si els d'allà diuen blanc aquí diem negre i viceversa sense entrar en el fons de la qüestió. Senzillament com aquest tema el legislo jo, el que jo digui es lo bo i el que tu proposis es lo dolent, el que? el que sigui.
Ara es discuteix sobre la possibilitat d'alliberar els horaris comercials i, evidentment ningú no discuteix si això es bo o dolent. Els uns diuen que això es cosa meva i els altres diuen que ordeno i mando.
En definitiva, el que ens hauria d'importar es si això es bo o no per el nostre país.
Amb tantes normatives contradictòries, a Catalunya ara obren nomes els Xinesos i els Pakistanís que son els qui sembla que ho saben fer tal i com volen. Els altres o no poden o no en saben.
Sona ridícul però es la realitat.
Es bo o dolent que el comerç obri quan vulgui. Jo, per definició crec que el millor es donar llibertat per decidir fer el que un vulgui. Qui son els polítics per decidir si es bo o no obrir? son potser experts en comerç i activitat comercial? NO. Senzillament volen fixar normes en funció del teòric redit en vots que això els pot representar.
Fixeu vos que els qui manen sempre opinen una cosa i els qui son a l'oposició si neguen perquè son oposició, mai no pensen si realment pot ser bo per el país.
Avui les ciutats que viuen del turisme necessiten poder oferir no nomes barrets mexicans o nines flamenques a qualsevol hora. Si volen poder entrar a Loewe o Apple o Rabat, perquè no han de poder?
Evidentment que els barris o carrers no cèntrics tenen menys gent però per això hi ha la llibertat de poder triar. Si jo vull obrir obro i si vull tancar tanco.
Si el meu comerç te productes interessants possiblement tindré clients i si no, encara que l'horari em protegeixi no en sortiré.
Prou de governs paternalistes e hiper reguladors.
Deixeu que la gent tiri endavant per un mateix, deixeu que els empresaris i els qui tenen ganes de treballar es busquin la vida sense que els polítics hi posin pals a les rodes.
Llibertat per treballar, llibertat per triar.
Bona setmana 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jordi, és un plaer llegir els teus "posts". El teu blog és un dels pocs llocs on trobo AUTENTICITAT en allò que llegeixo, a més d'escrits molt interessants i enriquidors per al qui et llegeix.

Felicitats, i per molts anys.

El teu jove ciberamic,
Marc.

jordir ha dit...

Gràcies Marc, escriure, cada cop mes, es una manera de viure i compartir i que algú hi trobi un sentit m'omple d'orgull i satisfacció.
Escriure i llegir, quina sort que tenim.
Gràcies Marc

Anònim ha dit...

MOLTES gràcies per la teva resposta.

Tant aquest blog, com el dels restaurants i, sobretot, el dels llibres, són molt enriquidors per a mi. De debò.

Internet és una gran eina, ben utilitzada (crec jo, i diria que no sóc l'únic). És una gran forma de compartir amb gent de tot el món el que es pensa i se sent.

P.D.: El dia 12 començo el grau de llengua i literatura catalanes a la URV.

Cuida't,
Marc.