Avui surt publicada aquesta foto a La Vanguardia i, la veritat, la foto m'ha impressionat i sobtat molt. A primer cop d'ull només es veuen dos homes disparant allà on poden però una vista més acurada ens descobreix uns nois, massa joves i fins i tot un nano, mirant ho com si fos la TV.
Hi ha alguna cosa en tot això que no puc assimilar: o be que, allà, els nanos estan tan acostumats a la guerra que no consideren un risc estar a pocs metres de gent que dispara armes de veritat o be que son inconscients.
Imagino que la veritat es pla primera opció i si es així llavors vol dir que el mon ja no es el mon, com deia un cantant.
Per la majoria de països occidentals la guerra i la mort son coses de la TV però no formen part de la nostre vida de cada dia, però, mes aprop del que ens pensem, cada dia hi ha masses persones que saben utilitzar millor un kalashnikov que un llapiç.
NO vull acostumar me a veure aquestes fotos i passar el full com si res.
No deixem que ens portin a un mon on es pot banalitzar la crueltat humana i fer que la mort sembli senzillament un joc d'ordinador.
Se que aquí ja tenim molts problemes però pensem que un dia podríem ser nosaltres els qui sortíssim a la foto i voldríem que algú ens escoltes i ajudés.
Intentem imaginar un mon sense armes, ni que fos per un minut, la crisi ja estaria arreglada amb el que ens gastem en armes!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada