Polítics

Els Catalans hem demostrat (ens ha costat) que encara som vius.

Els Catalans hem demostrat (no costa gaire) que estem molt per davant dels nostres polítics en general.

Els Catalans estem demostrant a tot el mon (només estem al principi) que, com a las aventures d'Asterix, hi ha un poble irreductible, allà al racó de dalt a la dreta de la península Ibèrica, que ja no es vol deixar humiliar mes per els seus veïns.

Els Catalans mai no hem guanyat una guerra així que no creiem ni en la violència física ni en la verbal.

Els Catalans som, no obstant, tossuts com a mules i això fa que, segle amunt o avall, seguim lluitant per el que creiem.

Els Catalans però, també tenim característiques que no sumen sinó que resten.

Sens dubte la que mes mal ens fa es la qualitat dels polítics que hem tingut i tenim. Encara s'homenatge a un home, Rafael de Casanovas, que al 1714 va tenir una actitud mes que discutible vers el poble Català.

Hem tingut en Macià i en Companys i en Prat de la Riba però quants n'hem tingut que han renegat del propi país? Quants son verdaderament honorables en front dels molts mes que han permès el patiment, la corrupció, el sotmetiment...

Però aparquem el passat i pensem en el present i futur. Ara toca mirar endavant.

Ara estem en un moment important i possiblement força transcendent del nostre país i ens serà difícil gestionar els nostres moviments sols com a poble i aquí ve el motiu del meu post:

Tenim els polítics per gestionar aquest etapa?? Em temo que no però ara es l'hora de demostrar ho i tant de bo que m'hagi equivocat en la meva valoració.

De moment nomes un de sol ha estat capaç, de reaccionar amb valentia or resignació a una situació que ell no ha provocat ni segurament encara no desitjava. L'Artur Mas s'ha trobat al cap davant de tots nosaltres i corregint les seves pròpies paraules s'ha obligat a posar se al front de la cursa per tibar del "pelotón". Nomes ell sap fins quin punt ho ha fet obligat però, les circumstàncies l'han dut aquí i, de moment dona la cara i amb força correcció.

La resta? On son? els del PSC, cada dia han de llegir el diari abans d'obrir la boca per saber si van cap a la dreta o l'esquerra, si son federalistes o no, si volen el referèndum o no, si el PSOE els dona suport o no, si els seus propis afiliats estan d'acord o no. Qui es el seu cap: en Pérez Rubalcaba, avui partidari de no tocar la constitució i ahir de ser federalista?, la sra. Chacón, eterna "missing", persona que encara no ha obert la boca i senzillament espera el dia que tots els seus rivals hagin mort?, el Sr. Navarro, de qui encara no sabem que pensa de res i res no ha demostrat?. En definitiva lo únic que han sabut fer en aquests moments tan transcendents es abstenir se, la única opció dels qui no tenen opció. Com puc jo votar un partit que no sap si vol o no vol el dret a decidir per a nosaltres?????

Esquerra, sempre a remolc del seu passat però qui es el seu cap, quin es el contingut real del seu discurs, espero sentir lo.

Convergència, l'Artur i qui mes, el Pujol jr? el Pujol sr.?

Unió? en Duran va amb crosses, tota una imatge i una metàfora? Un altre al qui els fets han agafat amb el pas canviat i em sembla que no gosa dir el que realment pensa

PP, bé que us puc dir que no hagueu sentit ja. Por, abisme, cataclisme, tancs, constitució, tribunals. Imagino que, si per ells fos deixarien anar els tancs però no poden perquè Europa i els EEUU els miren amb lupa. Ja no podran amagar se amb vanes promeses i a mes han de mirar de salvar el país i el seu propi cul, així que bona papereta tenen.

ICV, el Sr. Herrera, eternament preocupat dels temes socials encara que sempre oblida que ell i els seus son els qui han arruïnat, juntament amb el PSC i Esquerra el país que ara ha de pidolar els diners malbaratats. El Sr. Herrera que sempre es mostra transcendent però que, em temo no té cap capacitat de dirigir un país, senzillament es un bon kumbayà.

Els altres, semblen mes la cicciolina catalana que verdaders candidats a dirigir un partit.

Qui ens pot dirigir si nomes els podem votar a ells perquè ells mateixos es neguen a canviar la llei per deixar que el poble votem llistes obertes.

Res no es impossible però la magnitud de l'empresa ens exigirà molt i molt de tots.

Tant de bó els nostres polítics estiguin a l'alçada del moment i no nomes juguin a parlar i dir frases grandiloqüents i buides de contingut com els darrers anys.

Sort Catalans!! 

sortir de l'armari

Aquesta expressió força gràfica normalment s'associa als qui s'obren anunciant la seva sexualitat. 

Jo, avui, crec que aquesta expressió es força adient per identificar als qui, gràcies a la efervescència política del país, no han pogut evitar "sortir del l'armari" i presentar se com el que son en realitat i no com el que aparenten ser.

El sr. Alejo Vidal Quadras ha estat el primer dels Catalans i no ha trigat gaire. D'entrada aquest senyor que fa temps s'auto anomenava Aleix ara desplega tota la seva espanyolitat, cosa perfectament democràtica, però amb el tic que li mancava, l'autoritarisme dictatorial i ranci. El seu anunci de portar un general de brigada de la guàrdia civil per manar als mossos demostra aquest tarannà mai oblidat dels qui pensen que son els posseïdors de la veritat i que el poder els dona el dret d'imposar, com sigui, la seva veritat.

El sr. JM Lara ha estat el segon. Cap sorpresa en la seva filiació, es fill de franquista i ell mateix editor de La Razón, tot un exemple de democràcia, però mai no s'ha prodigat en declaracions espontànies. Ahir va caure a la temptació i hi va caure de quatre grapes, menystenint les seves pròpies empreses i treballadors. Menystenint perquè no pots dir que has de marxar perquè cap editor viu fora del país on es parla la llengua en la que publica i el seu grup es el propietari de molts segells editorials en català i en segon lloc perquè no he sentit a ningú dient que a Catalunya es prohibeixi l'us del Castellà. Menystenint perquè em consta, en conec uns quants, que els seus treballadors no crec que combreguin amb l'opinió del seu cap. Però bé, sr. Lara, de fet vostè ja té casa a Madrid, oi? aixi que no pateixi.

Anirem veient d'altres personatges i haurem d'aprendre a no escoltar el que no mereix ser escoltat i aprendre a fer el cor fort. Serà bo apuntar en una llibreteta aquests noms per, mes endavant recordar als desmemoriats les seves pròpies paraules.

Dos no discuteixen si un no vol i nosaltres no hem de caure en la provocació.

low cost

Ja d'entrada la paraula no m'agrada: "low cost". Per què no parlem de barato o barat. Sembla que amb l'anglicisme volem dissimular el contingut que s'amaga darrera la paraula.

Jo compro barato, tu compres barato, ell compra barato, això no queda bé. 

Jo compro baix de cost, tu compres baix de cost...més acurat però encara sona pitjor, oi?

Ara tot es o ha de ser barato o baix de cost i un dels símbols mes significats i significatius d'aquesta política es Ryanair, la "fantàstica" companyia aèria on difícilment m'hi trobareu mai mes. Però ells no son ni molt menys els únics. Empreses com Primark, Dia, els milers de botigues de tot a 100, o tot a 1€, o tot al que tu vulguis i, fins i tot la majoria de cercadors d'oportunitats com ara VivirVip.com formen part d'aquest nou plantejament de vida que jo no comparteixo de cap manera.

No hem de confondre barato amb preu adequat, igual que car no significa qualitat.

Barato pot significar que no funciona, que no està be, que el producte no es correspon al que compres, que no compleix amb els requisits que pot marcar sanitat, o senzillament que no paga impostos, cosa que els altres sí que fem.

Hi ha una dita molt antiga que diu algo així com "son faves contades", es dir que no hi ha mes ni menys que el que es veu.

Tot té un preu en funció dels ingredients o els components i d'una cosa que no es menor, la marca. Tu pots triar la combinatòria de preu, components i marca que vulguis però el que no pots fer es aspirar a tenir un producte amb marca reconeguda, components bons i preu baix: es un producte pirata i falsificat, per citar un exemple senzill.

Tots els nois que venen DVD's al carrer, us heu preguntat per què son tan barats? Son còpies il.legals, no paguen drets, no paguen distribuïdors, no paguen als botiguers, no paguen impostos i no tenen cap garantia de qualitat i, per si no fos prou, paguen una misèria als pobres nois que  ho venen al carrer sota la seva responsabilitat, curiós que tots siguin gent de color i sense papers. Algú pot creure que comprant un DVD així ajuda a algú???? No això es pirateria pura, molts cops massa aprop del low cost.

Es ben cert allò que diuen de: "ojos que no ven corazón que no siente". Sabeu el que es una "maquila"?. Heu vist mai algunes de les fàbriques xineses o índies o de Bangla Desh on es fabriquen aquest productes tan baratos? Potser llavors us ho pensaríeu una miqueta més. No hi ha duros a quatre pesetes, ja ho deia la meva avia.

L'altre dia escoltava a la ràdio un anunci on VivirVip. com anunciava que amb ells podies anar al restaurant XX que abans costava 40€ per "només" 24€ em sembla i jo em pregunto quin dels dos m'enganya, el restaurant que abans em cobrava els 40€, la empresa que m'ofereix el que "costa" 40€ per 24€ sense explicar me com ho fan o tots dos junts. En qualsevol cas jo no hi aniré.

Lo barat pot ser molt car quan no funciona, es fa mal bé tot just al estrenar ho o senzillament no dura.

Lo car, en canvi, pot arribar a ser econòmic si el seu rendiment ho compensa amb eficàcia.

Penseu abans de comprar, raoneu i no us conformeu amb la primera impressió.

Hi ha un concepte força assenyat, s'anomena el justipreu, molt mes que comprar barato es comprar al preu just.

Bona setmana

la senyera

Un dels aspectes que mes em va sorprendre a la manifestació del passat dia 11 va ser la presència de la bandera que ensenyo al costat. 

Sens dubte aquesta es, en la meva modesta opinió, la que mes es prodigava. La segona i/o alternativament la primera seria la "típica" estelada, es a dir la mateixa però amb el triangle blau i la estrella blanca. La senyera, la quadribarrada i prou, aquesta, sens dubte i era molt menys freqüent.

I un no pot evitar de pensar que en aquest país som una mica "raros" perquè sortim al carrer amb banderes que, em temo, la majoria ni tan sols coneixem.

Algú, espontàniament em pot dir d'on surt aquesta bandera i el que significa?

Aquesta bandera ha estat ideada per el PSAN, partit socialista d'alliberament nacional!!!!! al 1968. Realment creu algú que aquesta bandera té cap significat per el nostre país???? Sap algú qui es el PSAN i si aquesta gent representa a algú???? Oi que no?

L'altre estelada, la blava es un pot i pot entre la bandera Cubana, la Francesa i la senyera dissenyada al 1918 aproximadament i se suposa que arreplega el blau (humanitat) de la Francesa, la llibertat de l'estel i el triangle de la Cubana perquè l'autor i va viure i ho va identificar amb la lluita contra Espanya. Renoi, es una mica complicat tot això per poder dir que m'identifico amb aquesta bandera.

Ja fa temps que vaig escriure que no m'agraden les banderes perquè només son un tros de roba que divideix més que no ajunta i que es un multiplicador de violència. Avui encara estic mes convençut del que vaig dir l'altre cop.

Dit això sembla evident que la senyera es queda "curta" per molta gent que associa la independència a l'estelada i no a la senyera.

Amb tota franquesa, jo crec que hem de intentar, ni que sigui amb el tros de drap que ens encapçali, que hi hagi una certa unitat de criteri.

La senyera, simple, quadribarrada, sense més afegitons, fa tota la feina que s'espera d'ella.

Si cadascú busca la màxima identificació, personalització i politització del drap ens passarà com aquell grup de dissenyadors que, intentant dissenyar un cavall, varen acabar dissenyant un camell de tantes coses com li varen voler afegir.

 

Jocs del Mediterràni

El Govern central comença a ensenyar les seves cartes sense cap embut. Els Jocs del Mediterrani del 2017 no tenen garantit el seu finançament per la part del Govern Central.

Han declarat explícitament que, ateses les circumstàncies i restriccions aquests jocs ja no son prioritaris ni importants.

En canvi els JJOO de Madrid del 2020 no corren perill.....

Ho poden dir més alt però no més clar: primer Madrid i Espanya i després, si queda "algo" ja mirarem la resta.

Sr. Ballesteros, alcalde de Tarragona, del PSC per ser més exacte, que opineu? vostè que, imagino que no vol cap mena de separació de l'estat, que opina ara de l'actitud dels qui, com vostè, opinen que Catalunya no te dret a exigir res ateses les circumstàncies. Creu vostè que la Sra. Chacón o el Sr Rubalcaba hi diran alguna cosa?

Potser aquestos jocs podrien ser el primer esdeveniment esportiu de la nova Catalunya, la Catalunya lliure??????????

Apa, bon vespre

gossos gironins...

Avui l'Ajuntament de Girona ha demostrat lo important que es legislar les coses importants.

La ciutat de Girona té, aproximadament, uns 752.000 gironins, gironí amunt o avall i també té uns 2.200 gossos censats a la ciutat. Això representa, més o menys un 0,3% sobre la població humana, es a dir un gos per cada 342 habitants, el que podríem escenificar com una proporció entre irrel.levant o inexistent???

Bé, en honor a la veritat, el Sr. Alcalde diu que també hi ha uns altres 2.200 gossos no censats!! Si no estan censats com saben que hi son i que son 2.200?. Potser les ments privilegiades  pensants han decidit que per cada censat n'hi ha un de no censat i així tapen la seva incompetència.

Bé, dit això seguim amb les dades d'aquesta important decisió legislativa. Resulta que en els set primers mesos del any han sancionat 24 persones per propietaris que no han recollit les cagarades dels seus gossos, es a dir un 0,000003% si no m'he equivocat. 

Doncs bé, per evitar aquest gravíssim problema ciutadà l'Ajuntament de Girona farà una campanya de sensibilització en premsa, radio, banners, busos i altres, pressupost no especificat, mes un web especial per tractar el tema.

Finalment, el representant de l'Ajuntament hi afegeix una dada clau: "L'Ajuntament subratlla l'elevat nombre de queixes ciutadanes". Bé saben estimar el nombre de gossos no censats però no poden dir el nombre de queixes registrades, curiós, oi?

Bé per evitar tantes infraccions es sancionarà entre 150 i 300€

Quin deu ser el  cost de la campanya? quin es el regidor que ha trepitjat la cagarada que ha engegat aquesta acció punitiva tant important i costosa???

Conciutadans de Girona, no creieu que hi ha unes quantes coses mes importants que les 24 cagarades de gossos?

 

Qui mana allà?

Allà, al Estat Espanyol, cada cop mes lluny per a mi, hi tenen un petit problema de govern.

Se suposa que hi ha un cap de govern i un cap d'estat. El primer s'anomena Rajoy per qui no ho sàpiga i el cap d'estat es el "caçador" faldiller, altrament conegut com el rei.

El primer crec que acaba de batre un record en la història dels caps de govern: ser el primer i potser únic cap que no ha vist i reconegut el fet que una quantitat indeterminada de ciutadans, teòricament del seu país, aproximadament entre 500.000 i 1.500.000, i no ha sortit a cap mitjà de comunicació per dir, ciutadans: reconec que teniu un problema. Senzillament això hauria estat un mínim senyal de respecte.

Busqueu un país on el seu cap de govern hagi ignorat explícitament un numero tan significatiu dels seus conciutadans.

Que pot justificar aquest silenci? la seva ignorància, la seva incompetència, cap altre idea??

Aquest es el primer problema, el segon es el rei.

Qui es ell, per judicar i opinar sobre el que ens convé o no, aquest home que senzillament es família directe de qui ens va dur a la situació on som ara? aquest home que es corrupte (està provat), ni tan sols el vol la seva dona, i ni tan sols te la ètica suficient per renunciar al seu càrrec, després de tots els escàndols en els que està ficat.

L'un no parla mai, de fet l'esperen a Europa, i l'altre nomes parla quan no ha de fer ho. Fins i tot el va callar el Sr. Chavez......

Potser aquest post es molt trivial, poc original, segur però crec que comença a ser hora de posar a cadascú en el seu lloc i un mateix també.

Els Espanyols tenen un problema.

 

Catalunya

Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment guanyes.

Mahatma Gandhi

La primera fase està en fase de superació, la segona, em sembla ja està superada, ara entrarem en la tercera o millor dit ja hi som via mensypreu.

Gandhi ho va dir i ho va fer, Catalunya ho tenim una mica mes difícil, nosaltres no el tenim ni a ell ni a cap persona amb capacitat de dirigir aquesta transició, això si, els Catalans hem descobert que existim, primer pas.

Demà dia 11 de septembre

Demà es el gran dia. El gran dia per demostrar el que som i el que no som. No sé com aniran les coses però em temo que després d'una primera lectura entusiasmàtica, vindrà un altre més decebedora perquè nosaltres, els qui només podem votar un cop cada x anys, nosaltres hi serem i cridarem i reclamarem i protestarem i fins i tot cantarem.

Però veureu com demà, fins i tot abans d'acabar la "mani", Ells ja no es posaran d'acord en la quantitat de gent que hi haurem anat, en el que demanem ja que ells saben millor que nosaltres el que volem, i cadascú d'ells, tornarà a casa seva pensant que ells han guanyat i els altres perdut.

Jo hi aniré i no em posaré sota cap bandera ni cap pancarta perquè només hi vaig per demostrar que els Catalans som un poble. Poble de perdedors, potser, però poble al cap i la fí.

Demà es tracta de demanar que el nostre ot serveixi per triar els nostres governants i, sobretot, mostrar al món que hi ha un poble molt petit, allà a la Mediterrània, que vol viure en pau i prosperitat, sense demanar res a ningú tret del poder treballar i viure, ah, i poder parlar la llengua que ens vingui de gust.

La pena es que demà mostrem al món que ni tan sols sabem parlar amb una sola veu en les coses més bàsiques, que dividim i mai sumem, que cridem però sense rematar la jugada.

Jo demà i seré però els altres també, aquells que no creuen en Catalunya sinò en els seus interessos, en els seus partits.

Apa, fins demà, a la mani, tots junts i amb un sol crit: som un poble!!!

parlem de gossos

L'altre dia vaig tenir la "sort" de veure un escrit publicat a La Vanguardia en relació als gossos on defensava els seus drets, mai reconeguts.

Avui he tingut la sort de llegir un article, altre cop a La Vanguardia, que recomano a tots aquells que solen menysprear i menystenir als gossos: "policia canina a dreta llei".

El Cos Nacional de Policia de Catalunya sap que els gossos no son senzillament uns animals de quatre potes, son animals amb una capacitat de col.laborar amb els humans, interactuar i fins i tot fer feines que els humans no son capaços de fer.

Aquests animals fan una feina complexe i, fins i tot, en alguns casos, fins i tot moren en acte de servei. Animals que conviuen, viuen mes aviat, al costat dels seus guies.

En una societat tan poc culta, on els polítics son tant polítics i tant poc analítics, els gossos nomes son considerats com un element de brutícia i molèstia.

Penso que, igual que els humans tenim drets i obligacions, els gossos que son obligats a servir als humans com a pigalls, com a guies, com a policies, també han de poder tenir dret a banyar se, a passejar en llibertat, realment a conviure, sense molestar.

Drets, deures, compartir, conviure, que fàcil i que difícil al mateix temps.

Qui no llegeix ignora el que li pot reportar perquè creu que no li cal.

Qui no ha tingut mai un gos mai no sabrà la companyia i amistat que un gos pot representar.

Una analogia "lleugera" però vàlida per a mi.

Bona setmana!