sortir de l'armari

Aquesta expressió força gràfica normalment s'associa als qui s'obren anunciant la seva sexualitat. 

Jo, avui, crec que aquesta expressió es força adient per identificar als qui, gràcies a la efervescència política del país, no han pogut evitar "sortir del l'armari" i presentar se com el que son en realitat i no com el que aparenten ser.

El sr. Alejo Vidal Quadras ha estat el primer dels Catalans i no ha trigat gaire. D'entrada aquest senyor que fa temps s'auto anomenava Aleix ara desplega tota la seva espanyolitat, cosa perfectament democràtica, però amb el tic que li mancava, l'autoritarisme dictatorial i ranci. El seu anunci de portar un general de brigada de la guàrdia civil per manar als mossos demostra aquest tarannà mai oblidat dels qui pensen que son els posseïdors de la veritat i que el poder els dona el dret d'imposar, com sigui, la seva veritat.

El sr. JM Lara ha estat el segon. Cap sorpresa en la seva filiació, es fill de franquista i ell mateix editor de La Razón, tot un exemple de democràcia, però mai no s'ha prodigat en declaracions espontànies. Ahir va caure a la temptació i hi va caure de quatre grapes, menystenint les seves pròpies empreses i treballadors. Menystenint perquè no pots dir que has de marxar perquè cap editor viu fora del país on es parla la llengua en la que publica i el seu grup es el propietari de molts segells editorials en català i en segon lloc perquè no he sentit a ningú dient que a Catalunya es prohibeixi l'us del Castellà. Menystenint perquè em consta, en conec uns quants, que els seus treballadors no crec que combreguin amb l'opinió del seu cap. Però bé, sr. Lara, de fet vostè ja té casa a Madrid, oi? aixi que no pateixi.

Anirem veient d'altres personatges i haurem d'aprendre a no escoltar el que no mereix ser escoltat i aprendre a fer el cor fort. Serà bo apuntar en una llibreteta aquests noms per, mes endavant recordar als desmemoriats les seves pròpies paraules.

Dos no discuteixen si un no vol i nosaltres no hem de caure en la provocació.