dilluns, 24 de setembre del 2012

la senyera

Un dels aspectes que mes em va sorprendre a la manifestació del passat dia 11 va ser la presència de la bandera que ensenyo al costat. 
Sens dubte aquesta es, en la meva modesta opinió, la que mes es prodigava. La segona i/o alternativament la primera seria la "típica" estelada, es a dir la mateixa però amb el triangle blau i la estrella blanca. La senyera, la quadribarrada i prou, aquesta, sens dubte i era molt menys freqüent.
I un no pot evitar de pensar que en aquest país som una mica "raros" perquè sortim al carrer amb banderes que, em temo, la majoria ni tan sols coneixem.
Algú, espontàniament em pot dir d'on surt aquesta bandera i el que significa?
Aquesta bandera ha estat ideada per el PSAN, partit socialista d'alliberament nacional!!!!! al 1968. Realment creu algú que aquesta bandera té cap significat per el nostre país???? Sap algú qui es el PSAN i si aquesta gent representa a algú???? Oi que no?
L'altre estelada, la blava es un pot i pot entre la bandera Cubana, la Francesa i la senyera dissenyada al 1918 aproximadament i se suposa que arreplega el blau (humanitat) de la Francesa, la llibertat de l'estel i el triangle de la Cubana perquè l'autor i va viure i ho va identificar amb la lluita contra Espanya. Renoi, es una mica complicat tot això per poder dir que m'identifico amb aquesta bandera.
Ja fa temps que vaig escriure que no m'agraden les banderes perquè només son un tros de roba que divideix més que no ajunta i que es un multiplicador de violència. Avui encara estic mes convençut del que vaig dir l'altre cop.
Dit això sembla evident que la senyera es queda "curta" per molta gent que associa la independència a l'estelada i no a la senyera.
Amb tota franquesa, jo crec que hem de intentar, ni que sigui amb el tros de drap que ens encapçali, que hi hagi una certa unitat de criteri.
La senyera, simple, quadribarrada, sense més afegitons, fa tota la feina que s'espera d'ella.
Si cadascú busca la màxima identificació, personalització i politització del drap ens passarà com aquell grup de dissenyadors que, intentant dissenyar un cavall, varen acabar dissenyant un camell de tantes coses com li varen voler afegir.