Demà es el gran dia. El gran dia per demostrar el que som i el que no som. No sé com aniran les coses però em temo que després d'una primera lectura entusiasmàtica, vindrà un altre més decebedora perquè nosaltres, els qui només podem votar un cop cada x anys, nosaltres hi serem i cridarem i reclamarem i protestarem i fins i tot cantarem.
Però veureu com demà, fins i tot abans d'acabar la "mani", Ells ja no es posaran d'acord en la quantitat de gent que hi haurem anat, en el que demanem ja que ells saben millor que nosaltres el que volem, i cadascú d'ells, tornarà a casa seva pensant que ells han guanyat i els altres perdut.
Jo hi aniré i no em posaré sota cap bandera ni cap pancarta perquè només hi vaig per demostrar que els Catalans som un poble. Poble de perdedors, potser, però poble al cap i la fí.
Demà es tracta de demanar que el nostre ot serveixi per triar els nostres governants i, sobretot, mostrar al món que hi ha un poble molt petit, allà a la Mediterrània, que vol viure en pau i prosperitat, sense demanar res a ningú tret del poder treballar i viure, ah, i poder parlar la llengua que ens vingui de gust.
La pena es que demà mostrem al món que ni tan sols sabem parlar amb una sola veu en les coses més bàsiques, que dividim i mai sumem, que cridem però sense rematar la jugada.
Jo demà i seré però els altres també, aquells que no creuen en Catalunya sinò en els seus interessos, en els seus partits.
Apa, fins demà, a la mani, tots junts i amb un sol crit: som un poble!!!
2 comentaris:
Doncs a veure si ens veiem...
I sobre quanta gent hi anirà, m'han dit de bona tinta que la Guàrdia Urbana ja té decidida quina serà la xifra de manifestants, tot i que encara no l'han fet pública, la "caverna mediàtica" d'Espanya també, i fa un parell de dies ja la va donar a conèixer: tres-cents mil i pocs si s'omple tot el que s'ha d'omplir, i d'aquí en avall.
Mentrestant, el senyor Navarro (franquícia catalana del PSOE), Doña Alicia (franquícia del PP) i els ciudadanos, falangistas i assimilats estan posant ciris a tots els sants que tenim a Barcelona i rodalies demanant al cel que aquesta tarda plogui. Però molt em temo que no se’n sortiran! (TV3 dixit).
suposo que es difícil trobar algú que es busca però els dos darrers cops ens hem trobat amb gent que no havíem previst.
Coses de les "manis".
En qualsevol cas com a mínim hi serem dos de casa
Publica un comentari a l'entrada