dilluns, 3 de setembre del 2012

parlem de gossos

L'altre dia vaig tenir la "sort" de veure un escrit publicat a La Vanguardia en relació als gossos on defensava els seus drets, mai reconeguts.
Avui he tingut la sort de llegir un article, altre cop a La Vanguardia, que recomano a tots aquells que solen menysprear i menystenir als gossos: "policia canina a dreta llei".
El Cos Nacional de Policia de Catalunya sap que els gossos no son senzillament uns animals de quatre potes, son animals amb una capacitat de col.laborar amb els humans, interactuar i fins i tot fer feines que els humans no son capaços de fer.
Aquests animals fan una feina complexe i, fins i tot, en alguns casos, fins i tot moren en acte de servei. Animals que conviuen, viuen mes aviat, al costat dels seus guies.
En una societat tan poc culta, on els polítics son tant polítics i tant poc analítics, els gossos nomes son considerats com un element de brutícia i molèstia.
Penso que, igual que els humans tenim drets i obligacions, els gossos que son obligats a servir als humans com a pigalls, com a guies, com a policies, també han de poder tenir dret a banyar se, a passejar en llibertat, realment a conviure, sense molestar.
Drets, deures, compartir, conviure, que fàcil i que difícil al mateix temps.
Qui no llegeix ignora el que li pot reportar perquè creu que no li cal.
Qui no ha tingut mai un gos mai no sabrà la companyia i amistat que un gos pot representar.
Una analogia "lleugera" però vàlida per a mi.
Bona setmana!

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

No he tingut mai un gos ni crec que el tingui en el futur. Potser no sóc prou sensible per aquestes coses tot i que no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. Dit això, avui comparteixo gairebé tot el que dius, i ho pensava ahir mentre llegia l'article de LV. Però dic "gairebé" i no totalment perquè jo la paraula amistat no l’aplicaria mai a la relació entre una persona i un gos, respectant, com no podria ser d’altra manera, que altres ho facin. I dóna-li molts records a la Fibi de part meva, encara que, permetem que ho digui, dubto que ho entengui ;-)

jordir ha dit...

algun dia et contestarà ella mateixa, ella entén el català millor que molts d'altres