Hi ha maneres i maneres d'aprendre. Viatjar n'és una de molt valuosa. Llegir es la segona i jo tinc la sort que, quan viatjo aprofito per llegir. Viatjar, avió (estret es Vueling) i un bon llibre es una equació que no falla.
Si volem tenir un país hem de llegir més del que llegim individual i col.lectivament. JO em poso el primer de la llista i accepto amb humilitat que hauria de llegir el doble del que llegeixo encara que el meu ritme no està pas malament. El problema es descobrir tants de coneixements que senzillament estan al nostre costat.
Jaume Vicens Vives va ser, a mes d'una editorial de llibres i mapes d'escola, que es el que ara tothom recorda, un autor, entre altres de Notícia de Catalunya.
Aquest llibre, el Sr Mas i tots els altres polítics que diuen que ens volen dur cap a un nou país, l'haurien de tenir a la tauleta de nit i es que llegint lo descobririen moltes coses prou interessants sobre els Catalans i la seva relació amb les Espanyes.
Deixeu me que us extregui alguns petits reculls:
"les topades entre ambdues concepcions del treball- per el castellà, un castigo divinal; per el català, un "signe d'elecció......"
"els Catalans hem estat un poble que mai no ha manejat grans capitals. NO hem tingut a la nostre disposició abundosos recursos naturals que representessin una reserva gratuïta per el nostre desenvolupament econòmic. Els Bascos disposaren a finals del segle passat d'una sorprenent i considerable riquesa en llurs mines de ferro".
"allò de tants caps tants barrets, no es absolutament vàlid en el mon Català dels negocis, ni tampoc en el camp de la psicologia col.lectiva".
"Individualista en l'afer, col.lectivista socialment, l'home Català s'apropa directament al món per leina, per la casa i per la tradició comunitària. Cal tenir sempre en compte aquestes tres actituds fonamentals del poble de Catalunya.
"Els Catalans som una mena de gent que reacciona davant del món amb una certa supèrbia localista i amb una total modèstia universalista... confirmen la regla de la nostra afecció desorbitada per les coses menudes i la nostre temença a manifestar i a imposar, si cal, la nostre manera d'ésser als grups humans a què ens apropem".
Puc seguir copiant la major part del llibre perquè no hi ha res de sobrer en la nostre història.
La d'un país que des de el segle XI ja no para d'ensopegar en les mateixes pedres un cop i un altre. Si senyor des dels Visigots ve la cosa!!!
La varem seguir cagant després de Jaume I que s'equivoca d'objectiu i tot i perseguint les illes no va saber crear un país.
I la varem tornar a cagar abans i després de la descoberta de les Amèriques, el segle XVI:
"perdut tot sentit de responsabilitat històrica, com ho palesa la tristíssima reacció dels prohoms catalans davant l'entrada de les tropes de Felip II a Saragossa en 1591, Catalunya no es ni ombra del que havia estat una centúria i mitja abans. Si la burgesia barcelonina viu confortablement, tirant de la rifeta siciliana, l''interior del pais és un niu de passions i d'odis...."
"Entre 1620 i 1630 els Catalans recapaciten i es pregunten de que ha servit llur unió amb Castella"!!!!!!!!!! Només fa 390 que ens preguntem el que fem amb Castella i encara no hem trobat ni la resposta ni que fer????????
Als vuitcents digueren els Catalans, cal que bastim una comunitat moderna basada en el treball..........Entre 1869 i 1873 Catalunya proposà l'opció entre una monarquia democràtica laica i un federalisme social avançat.
puc seguir però aquesta lliçó ja es prou llarga.
Fixeu vos que no hi ha res e nou i la història es repeteix i l'home es l'únic animal que ensopega en la mateixa pedra dues vegades i el Català som, segur l'únic animal que ensopega no dues sinó deu vegades en la mateixa pedra perquè no sabem tenir una visió ample de les coses sinó una visió reduccionista.
Com diuen els saxons: Think global, act local
Bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada