Els Catalans tenim una costum, que s'assembla més a un defecte, amagar allò que no ens agrada. A Catalunya, el segle XIX hi havia un munt d'homes que varen fer fortuna a les Amèriques. L'origen de moltes fortunes va quedar sempre diluït en el silenci del mar.
Perquè en aquells anys no existia internet, ni cap altre mitjà que facilités les comunicacions entre els diferents mons. Només per això hi ha una justificació, un tel de misteri no tan difícil d'aixecar.
Moltes d'aquelles fortunes tenen orígens dubtosos o senzillament delictius, la explotació d'esclaus.
Acabo de llegir un llibre, la mort dels traïdors, de Jordi Tomàs, una novel.la senzilla escrita per un autor novell (crec) però que tracta un tema força interessant. El tràfic d'esclaus quan l'esclavatge ja estava abolit a tota Europa però sembla que la tolerància dels polítics i empresaris de l'època no era pas la millor manera d'evitar ho.
La història no canvia pas, oi?
Aquells indians quan venien a Catalunya eren pròdigs en donacions i favors i construïen grans cases però mai no justificaven l'origen de la seva fortuna.
I es que els Catalans no podien pas fer una cosa així.....
Parlo sense tenir cap informació. Noms com Jaume Partagàs, Josep Xifré, Miquel Biada, Antoni Roig, Joan Güell, Pere Badia, Antonio López i d’altres surten amb un primer clic a internet.
Evidentment els seus descendents no tenen cap responsabilitat i la història ja no es pot canviar però descobrir la veritat, les veritats es un exercici molt saludable.
Com a mínim, i per la memòria dels qui ho varen patir es bo que la història posi a cadascú al seu lloc i si, a més d'indià era un malparit i en esclavista, que se sàpiga.
No sé si era un tema per començar les vacances però es que ahir vaig acabar el llibre i m'ha semblat un bon tema.
Passeu ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada