diumenge, 14 de juliol del 2013

silenci

Dissortadament, avui per avui, encara estem lligats al Estat Espanyol i ja que ells diuen que així ha de ser, dic jo que llavors tinc el dret d'exigir i de criticar. Espanya fa molts anys que no pot presumir de president de govern de nivell. Imagino que, tret d'en Felipe Gonzalez, tot i les seves limitacions idiomàtiques, es el darrer perquè parlar de Calvo Sotelo, o Aznar no ens reportarà gaire consol i Zapatero millor no recordar lo.
Tots tenien els seus tics però ara ens ha tocat un president silent, un president que incompleix el principi bàsic de qualsevol polític però sobretot el principi bàsic d'un líder: comunicar i, a través del seu discurs, infondre confiança i liderar.
Ai las aquest home es tot el contrari i, amb els seus silencis ens deixa a tots, els seus companys inclosos, en fora de joc.
Aquest home es pensa que encara es a l'edat mitjana on no feia falta comunicar, on senzillament es donaven ordres i els altres obeïen. 
Aquest home no parla amb ningú i si ho fa tampoc no ho diu. Diuen que això es actuar a la gallega??? No sé pas com ho fan els Gallecs però jo no puc acceptar un dirigent que no es capaç de fer front als problemes i donar la cara. Es nota que aquest home mai no ha dirigit res i mai no servirà per dirigir res.
Penseu per un moment en una empresa on el director general no hi es mai, no contesta a les preguntes i deixa que els problemes caiguin per el seu propi pes!!!!! quatre dies aguanta la empresa. 
Bé. el país avança, o no, no pas gràcies a ell sinó a pesar d'ell.
Com a ciutadà de l'estat tinc dret a exigir que el president doni la cara davant tots i cadascun dels problemes que hagi de fer front i, si no ho fa, farà bo aquella dita que en Rubalcaba ja s'ha encarregat de recordar: quien calla otorga.
El silenci es bo, es necessari i convenient per interioritzar i per meditar però no pas per ajudar al teu equip a tirar endavant.
Mai, cap líder, ha estat reconegut per el seus silencis.
Espanya, en pocs anys haurà tingut el dubtós privilegi de tenir un president que ens va dur a una guerra senzillament per imbècil perquè no va saber veure el que la resta del mon clamava, un president que mai no va saber el que es feia i era rematadament incompetent i ara un que passarà a la història no només per no parlar cap idioma sinó, senzillament per no parlar.