L'altre dia parlava dels silencis del cap de l'estat Espanyol i avui en podria seguir parlant perquè encara no ha parlat però em temo que el problema d'aquell país al qual estem enganxats no es cura amb una sola pastilla.
Ara es el cap de la suposada primera institució de l'estat, la més pura i virginal, la mes independent, la que regula i jutja i cuida que tots nosaltres estem emparats sota el mateix paraigües, aquest home, el president del TC no es tan virginal com sembla.
Ara resulta que l'home era i es militant del PP i sense cap esperit de vergonya ni penediment. Em recorda el Sr. Divar que també va marxar estorat perquè se li retragués que es gastava els nostres diners per les seves "juergas".
Es clar, al PP tot això els sembla normal i no tenen prou mans ni prou micròfons per aturar aquesta disbauxa de comentaris en contra el seu partit.
Només manca que s'aixequi una veu i digui que tot això es una "confabulación judeo masónica" i imagino que el petitó aquell amb qui ni tan sols en Bárcenas gosa criticar, deu esperar aquell moment gloriós per venir i salvar la "patria" de tot aquest desgavell.
Escric i em llegeixo i a la fi les meves paraules em recorden una fase de la nostre història que jo només vaig viure de resquitllada, la dictadura.
Els qui ara governen son descendents d'aquells que, en l'època de la dictadura, feien i desfeien com volien i això es el mateix que ara fan, i no entenen que el que abans es feia amb tota impunitat i fins i tot dignitat, ara sigui criticat per els de dins i fins i tot per els de fora.
La nostre jove e incipient democràcia està mancada de moltes coses: temps i educació i ganes de regeneració.
Temps per canviar, perquè morin els qui han de morir i ens allunyem d'aquella pàgina tan fosca de la nostres història. Temps per oblidar aquells tics, temps per canviar les nostres costums ancorades en un passat quallat de vicis que hem de tallar.
Educació perquè fins que els joves que avui son a l'escola no siguin ells mateixos els primers que increpin a qui fa una malesa, els primers que no acceptin al qui roba ni que sigui una descàrrega de DVD, els qui no cometin infraccions al volant del cotxe, temps perquè la paraula ètica sigui molt més que un concepte eteri i llunyà.
Ganes de regeneració perquè mentre hi hagi persones que considerin que ells estan per sobre de la resta i que els altres son tontos i ells llestos, mentre segueixin aplicant allò de "haz lo que yo digo pero no lo que yo hago", no ho aconseguirem.
I ull, no només parlo dels d'allà, aquí en tenim igual per a desgràcia nostre i tampoc veig, encara les ganes de fer net.
Catalunya ho acabarà aconseguint però trigarà. Em sembla que els nostres fills, quan ja faci temps que nosaltres estiguem apartats de tot, poden començar a albirar un altre manera de fer, millor que la nostre i es que nosaltres estem massa impregnats d'un passat que només hauria de ser això, passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada