Cada any, per aquestes dates, trec el tema i cada any espero no sé que fent ho. No ho puc evitar, veure un cop més els nens i no tant nens que viuen i conviuen a l'OBA, un centre d'acolliment a Sant Andreu de la Barca em remou tot el que tinc dins.
Escric i no puc escriure perquè son gent que no volen fer se notar, no volen sortir a la llum i no els cal ensenyar els drames de cada dia i sobretot del seu passat.
Escric sense donar noms i sense poder explicar el poc que sé de les seves històries perquè volen guardar aquests secrets íntims per molt durs que siguin.
De qualsevol manera un no pot evitar mostrar les misèries del nostre sistema ni que sigui per avergonyir a mes d'un polític i funcionari.
Aquest any la política ha estat de "frenar" les intervencions per evitar acollides i així reduir les despeses dels centres........ No està escrit, ningú no ho podrà provar però, cosa curiosa, en aquest entorn cada cop més difícil, els centres han vist com els inspectors exigien més i més anàlisis abans de prendre cap decisió i els centres s'han trobat, de cop, amb places buides com mai no havien tingut. Així la despesa dels centres es reduïa.
Ja ho diuen mort el gos s'ha acabat la rabia, si no reconec que hi ha nens que necessiten ser acollits no tinc la despesa.
Però bé, aquest es la denúncia però no el meu tema.
Vull, un cop més retre homenatge a les monges que gestionen el centre en primer lloc, als educadors, a les nostres dues re educadores que ajuden als qui estan en pitjor situació. I, sobretot, als "meus" nens, nens i nenes, nois i noies, cadascun d'ells amb una història que ens faria esgarrifar i que, dia a dia lluiten amb tot el que es troben per davant amb nomes el suport i amor dels qui amb ells conviuen.
Des que nosaltres hi participem en el que bonament podem hem vist entrar i sortir molts nanos i ara, fins i tot alguns ens reconeixen i esperen.
Tinc l'orgull de dir que un ja està ara visquen fora i estudiant FP quan fa uns anys era senzillament un cas perdut que ni sabia llegir. Una s'ha convertit en una jove de 15 anys guapa i sobretot intel.ligent persona, a punt de volar.
També he de dir que el divendres acabava d'entrar un nen que encara no entenia ni tan sols on era i es veia la por als seus ulls i una "patufa" que no tenia mes de 3 anys, que s'havia convertit en la petita del centre.
Us imagineu tenir tres anys i ja no poder tenir família i tenir que ser acollit en un centre??????
Quan volgueu us hi acompanyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada