Sempre he cregut que viatjar ha estat i segueix essent la millor escola de la vida. es asseure't davant d'una "pissarra" que es mou i no para de fer desfilar coneixements que cotaria de trobar en un llibre.
La crisi m'obliga a mourem i buscar noves vies de negoci i aquest cop, he anat a parar a Copenhaguen, capital de Dinamarca on no havia estat mai. De fet coneixem Noruega i Suècia però Dinamarca ens mancava.
Tothom coneix aquest país per la sirena, símbol inequívoc del país però sabem algo mes? Als qui els agrada el futbol també recordaran a Laudrup o fins i tot Simonsen i????
Apretant les "meninges" potser recordarem la cervesa Carlsberg i aquí acabarem la cosa.
Algú recorda a Hans Christian Andersen? No es pas davanter ni polític, va ser un escriptor, autor de, entre altres, la sirenita (no va ser pas Disney), l'anaguet lletg, el soldadet de plom.....
Però bé Dinamarca, i aquí es on volia anar es un país petit, amb menys habitants que Catalunya però amb un nivell de benestar força millor que el de Catalunya.
En primer lloc, tot i estar rodejat de grans països com Alemanya, o rics com Noruega i sense tenir cap riquesa especial, treta la seva capacitat son força més rics que nosaltres.
En segon lloc, la educació i la cultura i aquí em vull quedar perquè aquest es el nostre taló d'Aquiles.
Educació: un país on la gent deixa les bicicletes al carrer i no les lliga i les bicicletes no volen; un país on pots deixar un moment un cotxet amb un nen petit a l'entrada d'un comerç perquè no vols fer nosa dins i no passa res; un país on les parets i els terres son nets de pintades i de papers; un país on la gent espera el canvi de semàfor abans no creuen, on la gent et mira malament si no ho fas correctament.
Un país fet d'obres lògiques que no faraòniques com el seu aeroport, funcional, com la seva capital, coqueta i atractiva per el visitant, on es barreja la tradició històrica amb la modernitat del disseny capdavanter.
Ens cal obrir els ulls i aprendre, aprendre dels qui no han de cridar per ser allà i avançar, de fet ni tan sols formen part de la CE i allà estan.
Bé, segur que tenen molts defectes i jo només els acabo de conèixer però quan pensem en Europa no penseu només en França, Regne Unit o Alemanya, també hi ha Dinamarca i potser nosaltres ens hem d'assemblar als qui son com nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada