la fira de Frankfurt

Bé, ja s'ha acabat i com tothom en parla i hi diu la seva, jo també hi afegeixo el meu granet de sorra.
Primera conclusió: qualsevol acte o esdeveniment que incorpora als polítics, del color que sigui, queda directament afectat i polucionat i en cap cas beneficiat per la seva presència.
D'aquesta fira tothom recordará el discurs (brillant) d'en Quim Monzó, ningú no recordará el que ha dit el Montilla i ningú no sap si el ministre de cultura de l'estat i va anar o que hi va fer durant set díes el Carod Rovira.....
Per que tot el debat es va centrar, i hem passat mesos i mesos discutint, si nomes hi podien anar els escriptors de parla catalana i si els de parla castellana eren o no cultura catalana. Per mi es una pura i dura questió política i seguim fent els que els Catalans fem millor que ningú, xerrar, xerrar, omplir nos la boca i després no fer res de debò i real.
Jo particularment llegeixo sense cap problema en les dues llenguas. Normalment pregunto a la llibretera quina versió es millor en funció de la traducció. Lamento profundament que a Frankfurt no hi fossin els autors que escriuen en castellà, primer perque autors com l'Eduardo Mendoza m'agraden tan o mes que d'altres que escriuen en català. Segon perque a mi les exclusions no m'agraden, m'agrada mes sumar que restar, suposo que es una questió de principis, i tercer perque no m'agrada que permanentment poltitzem el que nomes hauria de ser una questió cultural.
Finalment crec que hem perdut un altre ocasió de sumar i construir i fer de la nostre cultura un element aglutinador i positivista.
llàstima