Afganistan

Sona lluny, segur que molts no sou capaços ni tan sols de situar ho en un mapa. Es diu Afganistan, la seva capital es Kabul i es un país que no sap el que es la pau des de fa segles.

Ahir hi va haver un atentat a Peshawar, ciutat Pakistaní, prop de la frontera amb Afganistan. Més de 90 morts, cap militar, tot civils perquè va passar al costat d'un basar. Un atentat tan cruel com el de Madrid ara fa uns anys però així com el de Madrid ens va colpir i va provocar una ferida difícil de cicatritzar, el de Peshawar ja no sortirà als diaris dos dies després.

Peshawar es com un refugi Afganès en ple territori Pakistaní i per això l'atentat ha tingut lloc allà, per fer mal als Afganesos que hi viuen.
Acabo de llegir un llibre: una oración para la lluvia, escrit per Wojciech Jagielski, editat per Debate. Es molt recomanable per qui vulgui conèixer els origens i la recent història d'Afganistan.
Un país que nomes coneix la guerra i que ha estat instrument dels Americans, Russos, Islamistes o els propis senyors de la guerra.
Un camp de batalla per dirimir les diferències polítiques i religioses dels altres, lluny de tot i de tothom i on el cultiu de l'opi es part fonamental de l'economía.
Mai ningú ha aconseguit guanyar als Afganesos en el seu territori i aquest cop tampoc ho aconseguiran però, entre tan, hauran de morir milers d'Afganesos que ningú no considera.
Això es el que en diuen danys colaterals, oi?
Diuen que el país es senzillament fantàstic però es un país a punt de ser destrossat.
Tan de bo la pau els arribi a temps abans que d'altres els exterminin.

el sr Pujol

El sr. Jordi Pujol ens amenaça a nosaltres o als altres polítics, o a tota la societat en general quan parla d'esquitxos que hi poden haver si es tira de la manta.
El que es un fet es que tots ells son corruptes en el us i abus de diners que no eren d'ells.
On comença la corrupció, a La Caixa, les inmobiliarias, les fundacions de dubtosa utilitat?
On van aquests diners, als partits a les butxaques particulars,
Com es gestionen aquests tràfics d'influencies, aquests beneficis polítics o ecomòmics, quans en treuen profit?
Per què els uns amenacen als altres però tots callan? una hipòtesi plausible: perquè tots ells saben el dels altres i ho guardan com a penyora perquè no es descobreixi lo seu.
El que tots sabem es que no hi ha un pam de net i només una catarsi ens pot permetre sortir d'aquest fangar.
jo, de moment, informo que no penso votar a cap partit ni a cap polític en les properes eleccions al Parlament, no vull donar el meu vot a algú que deliberadament ignora un mínim d'ética. Tant de bó que molts facin el mateix i ixí s'els obligui a reaccionar

ioga

Potser es una manera un xic extranya de començar un escrit però avui no vull parlar de la porquería que viurem en els propers díes amb el nou descobriment de corrupció política que avui s'ha destapat. Ja en parlaré quan no em senti tan relaxat.

Això que veieu es el que s'anomena una posició invertida, una de les moltes posicions que compren el Hata Ioga.

Las invertides son posicions on el cap es a baix i la resta del cos dalt. Son altament beneficioses perquè permeten augmentar el reg sanguini, compensar momentàniament la posició habitual dels humans.

El ioga es una práctica que comença amb la respiració, la relaxació, continua amb els estiraments, las posicions estátiques, las dinàmiques.

Es un treball permanent a la recerca d'un equilibri entre el cos i nosaltres mateixos.

He tingut la sort de descobrir el ioga ara fa un any de la mà de la Ma.Àngels Bonastre (http://www.bonastre.org).

Us asseguro que es el millor consell que us puc donar per fer front a tots els problemes que diariament hem de fer front.

Sona estrany, potser  però nomes heu de pensar quan de temps dediqueu a vosaltres mateixos, al vostre cos, a conèixer el vostre cos i cuidar-lo com el que es, el mes important que tenim.

Apreneu a somriure  

donut

He sentit a la radio que s'ha acabat el Donut sense empaquetar i, a partir d'ara només es vendrà el Donut empaquetat.
Per alguns no es ni noticia, per d'altres senzillament es lo normal en la evolució de la distribució. Per mi es una mala noticia. Es dolenta perquè significa el fracàs d'un nou model d'empresa i uns nous empresaris que no han sabut gestionar un patrimoni únic i ara es converteixen en una mes de les empreses que només busquen la rendibilitat a curt per davant d'un projecte de futur.
Durant molts anys la família Costafreda i la família Rivera varen gestionar, amb l'Albert Costafreda al cap davant, un entramat d'empreses que permetien servir, diàriament, producte fresc a tots els forns, granges, bars, cafeteria, etc.. Gràcies a aquest complex sistema de distribució la gent podíem gaudir d'un producte del dia, fresc i bo: el Donut, i amb ell tota la "bollería fresca" i el pa de motlle també fresc.
Ara això s'ha acabat, la família Costafreda es va vendre la seva participació i des de llavors ja res no es com era.
El Donut envasat no es el mateix producte que vàrem conèixer. Els qui coneixem el Donut sabem que el "nou" Donut no te res a veure amb l'anterior perquè l'humit del producte ja no farà la migració normal sinó que remullarà el propi producte, en definitiva, no es el mateix.
Es varen deixar perdre el lideratge que durant tants anys varen tenir amb el Bollycao i ara els passarà el mateix amb el Donut.
Això si, han tancat no se quantes de les fabriques, han fet fora no se quants treballadors i segur que els comptes d'explotació deuen anar sanejats a curt termini però, i que passarà a mig termini?, la tornaran a vendre a un altre societat de capital risc per seguir fent rodar la pilota??
Albert, avui no t'agradarà llegir el diari. L'únic consol es que ara ja no es cosa teva.
Demà menjaré un entrepà a l'hora d'esmorzar

la Catedral

Jo no puc evitar sentir orgull per ser de Barcelona, tot i que ara visc a Sant Cugat, i aquest orgull també es el que em provoca enutj (o enfado si s'em permet) quan veig com es maltracta el nostre patrimoni.
Aquest dissabte vàrem anar a voltar per el casc antic i vàrem voler entrar a la Catedral. Si us l'estimeu i teniu un bon record d'ella, si us plau, no hi aneu, us emprenyarà molt. Tot i que la façana ja es descoberta i es veu neta, encara queda un "túnel" d'accés per evitar accidents als que hi entren.
Aquí s'acaba lo bo de l'historia. A partir d'aquí els disbarats:
- cua per entrar a una església
- un vigilant a l'entrada impedint l'entrada a una noia que duia una samarreta de màniga curta o un altre amb una gorra. Val que no s'admeti la gent en banyador però màniga curta??
- aquest mateix individu ignorar que a dos metres davant seu hi havia asseguts a terra dos pidolaires amb un monyó (extremitat tallada de manera traumàtica) a la vista
- un cop dins, campi qui pugui, gent cridant, fent fotos mentre uns quants intentaven seguir la litúrgia de la missa.
- ningú a l'interior de l'església per impedir que la gent es passi de la ratlla.
- les espelmes ara son una llumeta elèctrica, diran que per evitar el fum, però es com si posessin un ninot en lloc d'un capellà per estalviar costos i en lloc del orgue, un CD, en definitiva "cutre".
En definitiva, que ningú no entri amb deu centímetres de menys de roba però si entres fes el que et doni la gana.
No cal tenir masses llums per evitar ho però no hauria de ser tan difícil tenir uns quants voluntaris o empleats per tenir cura del comportament dels qui entren, evitar que mentre hi ha missa, la gent pugui estar al bell mig dels qui segueixen la missa i fent tot el xivarri que volen.
En definitiva me'n vaig anar immediatament, allò no era ni un lloc de culte ni un lloc de visita, era una disbauxa.
I si algú creu que no es compatible el culte religiós amb la visita turística, només un exemple San Patrici a NY, queda una mica lluny però es un bon exemple.

Diagonal/casanovas

Hi ha petites coses que, fácilment, permeten valorar el grau d'eficacia d'un ens com ara un ajuntament.
Ahir dissabte 24, mig mati, lateral mar de la Diagonal cantonada Casanovas hi teníem un bon exemple d'aquesta eficàcia. A la vorera hi havia aparcats dos camions més una petita pala excavadora treballant, més un grupet de tres o quatre operaris que, pala en ma, estaven arreglant un tros d'asfalt que tallava literalment tot el lateral.
Com no hi havia cap guàrdia urbana, cap senyal d'obres ni cap prohibició d'entrar en el lateral des de Francesc Macià, els cotxes ens hi posàvem i un cop dins la "ratonera", apa, a avançar un per un mentre el operari es jugava la vida amb la pala.
La cosa era tan de pel.licula i tan risible que, els operaris miraven els cotxes mentre ell llum de pas era verd i els cotxes al inrevés quan el llum era vermell.
Imagino que per fer aquesta feina que, sense trànsit haurien trigat una hora, deurían trigar tot el matí amb sort si cap cotxe no va atropellar al operari.
Suposo que no hi ha cap responable capaç de pensar que si haguessin posat una prohibició temporal d'entrada al lateral haguessin evitat tot el problema, ho haguessin resolt amb eficacia, ens haguessim estalviat diners del contratista, menys emprenyamenta dels conductors, etc.
Tot això en una administració normal no passa, en una república bananera com es casa nostre si.
Aquesta es l'administració de la Barcelona olímpica.............

de qui depen la justicia

Hi ha un tema que, de rebot, m'está provocant un malestar important com a ciutadà: qui jutja als jutges???. Tot arrenca, evidentment del cas Millet. Quan el jutge sr. Solaz pren una decisió que molts ciutadans, i jo entre ells, no acabem d'entendre.
El punt no es si la seva decisió es o no la mes correcte (podria ser ho), per a mi el problema es que quan els fiscals han criticat la seva decisió, la judicatura en ple ha tornat a tancar files en defensa del seu company igual com ja ho varen fer fa uns mesos en una altre sentencia polèmica.
La cosa es que els jutges no permeten que ningú pogui posar en dubte les seves decisions, "ells son intocables" i sempre reaccionen en forma corporativa, així que qui els pot jutjar a ells??
Jo no els he elegit, son els polítics qui els col·loquen en llocs claus i, a partir d'aquell moment dictaminen segons el seu propi criteri individual, i/o, en funció del criteri polític de qui els ha col.locat en el lloc on son (el tribunal constitucional es el millor exemple d'aquesta poderosa contra dicció).
La meva humil però ferma pregunta es: son els jutges sers perfectes que estan per sobre nostre o son senzill ament funcionaris PÚBLICS, AL NOSTRE SERVEI i sotmesos a algun tipus de fiscalització fora dels seus propis companys???
La pregunta no es menor perquè en ella mateixa les possibles respostes comporten tota una cadena de conseqüencies que no estic segur que siguin gaire democràtiques.
En el cas Millet es donen dues de les pitjors aberracions a les que una societat civil i democràtica pogui fer front: que no tots els ciutadans reben el mateix tracte davant de la justícia i que els poders polítics i judicials poden ( i de fet ho fan) fixar la vara de medir de la judicatura.
Aquell senyor ha confessat que ha estafat uns 3 Milions d'euros (per escrit) i, de moment està tranquil a casa i ningú sap fins quan i si mai li passarà res.
En canvi si un lladregot roba un bolso o jo estafés 10.000 euros, que ens passaría, millor no preguntar.
Fins ara em preocupaven els polítics però ara em preocupen molt mes els jutges, co a minim als primers cada cuatre anys els canviavem però als altresno hi ha qui els mogui i fins i tot poden pegar a la dona i segueixen...
bona nit

business class

No fa pas gaire vaig sentir una entrevista al Sr. Sostres que, amb un to força provocador deia que ell només viatjaba en classe "business". Jo fa més de 30 anys que viatjo i sí, algun cop he tingut la sort de viatjar en business però ara feia temps que no "tastava" aquest privilegi.
Ha estat un conjunt de casualitats afortunades. La primera que havia d'anar a Hong Kong i la segona que com el viatge el vaig poder planificar amb mesos d'anticipació, vaig poder aprofitar una molt bona oferta de Singapore Airlines que em sortia mes barat que turista.
Així que coi, un cop es un cop i en business he volat i amb, sens dubte, una de les millors si no la millor companyia aèria del mon.
Si podeu gaudir d'aquest privilegi us ho recomano ni que sigui per donar una alegria al cos sense donar un ensurt a la butxaca.
Les butaques de casa meva no son tan grans com els seients de Business de Singapore, el servei es molt agradable i correcte, sense punt de comparació amb cap companyia europea i es que, en aixó del tracte els asiàtics hi tenen la ma trencada.
On acaba el servei i comença el servilisme es una bona pregunta i no crec que els asiàtics en general siguin servilistes.
On acaba el servei i comença el despotisme sería un altre pregunta en relació a les companyies aeries espanyoles.
al arribar a Hong Kong la veritat es que estava força bé i això crec que es un valor afegit important perque t'estalvia el temps de recuperació d'un viatge a la majoria de capces de mistos que ofereixen la globalitat de les classes turistes.
Imagino que pocs directius de companyies aeries viatjen en les seves propies classes turistes. Si ho fessin segur que no anirien encongint dia rere dia el espai entre seients.
Des de aqui reivindico uns seients dignes, no ja volar sempre en classe business, suposo que el proper viatge tornaré a darrera, però "ni tanto ni tan calvo" com dirien altres. un preu correcte i un seient correcte no demano mes.
Aquest escrit es una frivolitat? crec que no, mireu fredament i veureu que nomes es demanar un tracte correcte.
Será casualitat però les companyies que millor tracten als seus clients, a la curta i a la llarga, guanyen clients i quota de mercat

Vols intercontinentals

Soc un de tants, un de molts que per anar a Hong Kong he de fer una parada perque no tinc vol directe.
No sé si entre tots els qui decideixen o estudien quines podrien ser las rutes intercontinentals per a Barcelona han considerat Hong Kong com a possible destinació.
Crec que tots els qui treballem amb Hong Kong, es a dir quasi be tots aquells que produeixen alguna cosa perquè avui quasi be tot es produeix a Xina, ho agrairíem. Hi ha tota una tradició de volar a Frankfurt per empalmar amb Lufhtansa o Cathay o via Munich, o via Zurich amb Swiss.
Des de fa menys també es pot fer amb Singapore via Singapore. Aquestes son les fácils però també ho pots fer amb Turkish via Estambul, la resta ja dones molta volta cap al nord d'Europa.
Estic convençut que tots els Valencians (jugueters i d'altres), i de la resta de l'estat els aniría prou be volar a Barcelona per seguir cap a Hong Kong directe.
Aixó es el que s'anomena fer de "hub".
No sé si Spanair aspira a tenir avions de llarg recorregut per cobrir aquest tipus de rutes, però en el cas que no sigui així, qui tingui la responsabilitat d'aquesta captació podría parlar amb Cathay per fer el que ja fa Singapore. I si no volen arriscar gaire també ho poden fer sortin de BArcelona i parant a alguna ciutat europea abans de seguir cap a Hong Kong.
Així es molt més comode per els que hem d'anar cap aquella punta de mon i ho fem prous vegades al any.
No sé si cap "autoritat" en la materia em llegirá però aquí queda un consell d'un usuari de la ruta i d'un defensor del Prat com a aeroport intercontinental.
Des de Hong Kong, una abraçada

sr. Pique i la T1

Avui la cosa es llarga.
em varen passar l'entrevista que va fer Mar Jimenez al Sr. Piqué al AVUI i no he pogut evitar anar contestant jo també a les preguntes en italica.
Vosaltres mateixos.

Mar Jimenez

Barcelona
Primer, empresari. Després, polític. I ara, de nou, empresari. Josep Piqué examina l’economia i molts altres temes d’actualitat.

Ferran Soriano, de Spanair, diu que l’aeroport de Barcelona mai no podrà ser un hub amb línies de baix cost.
Els aeroports no són hubs, sinó que determinades companyies aèries identifiquen terminals dels grans aeroports perquè siguin els seus hubs. Si això no s’entén, ens equivoquem.
Las respostes sesgades generen confusió. En funció de que sino una companyía aèria s’identifica amb un aeroport. NO será perque l’aeroport la convida i li demostra interés perquè així ho faci, i li assegura unes prestacions adequades

La T1 serà un hub si només s’hi instal·len línies de baix cost?
Aquesta no és la discussió. I això és tan fals com creure que els hubs es determinen per decisions polítiques.
Es clar, quan la Sra Aguirre força a Caja Madrid a entrar a Iberia per preservar Barajas com a hub, això es una falsedat.
Si senyor, si a un aeroport nomes i van línies de baix cost mai será un hub. Dos exemples senzills: Lutton (baix cost), Munich (no)

¿Una companyia de baix cost pot convertir una terminal en hub?
Hauríem d’abandonar el concepte baix cost. El que hi ha són companyies eficients en costos.
No es correcte i sembla mentida que aquest senyor sigui al cap davant d’una companyía aeria.
Una companyía baix cost es una companyí que opera punt a punt i on el seu servei básic es senzillament el transport. Pot ser eficient com Easyjet o no com SkyEurope. Normalment i tret d’alguna excepció les companyíes low cost no operen en rutes intercontinentals.
Una companyía estandard, si volem emprar un altre terme, te una vocacó de servei molt mes ample, busca les interconexions, actua com a hub i redistribuidor de trafic, dona serveis de valor afegit com ara “business class”, juntament amb altres serveis que determinats sectors de mercat valoren molt significativament. Aquest tipus de companyíes fan de les rutes intercontinentals la definició del seu negoci primer com ara Iberia amb LLatinoamérica o British amb EEUU o KLM amb Africa, etc.
Com pot veure senyor Piqué la eficiencia no hi te res a veure aquí. Ambdues ho poden ser de eficients o no.

Iberia o British Arways són ineficients?
Totes les d’aquest estil, incloent-hi Spanair, són ineficients en costos perquè tenen molts problemes derivats del passat. El que han de fer és adaptar-se a les noves circumstàncies i buscar el seu nínxol de mercat. No hi ha companyies low cost, n’hi ha d’eficients i d’ineficients. Hi ha companyies que actuen en xarxa per alimentar una determinada terminal per fer vols intercontinentals, com Iberia, Lufthansa, Air France i British Airways, i hi ha altres companyies que operen punt a punt, i això no té res a veure amb el concepte low cost.
Tornem hi. Si aixó no te res a veure amb el low cost em pot explicar perque Vueling nomes vola punt a punt i no te cap inetrconexió.
No será mes aviat que Vueling ja no sap el que es?

Vostès estan situats al segon grup.
Operem punt a punt al continent europeu, al Bàltic, Rússia, Turquia i al nord d’Àfrica. I això no té res a veure amb el concepte hub o low cost. Hi ha molta confusió mental sobre el tema.
Estic d’acord amb vosté, vosté té una confusió mental important

Perquè Catalunya sigui un pol important al sud d’Europa és imprescindible que la T1 es converteixi en un hub?
El que pot necessitar Catalunya és que alguna companyia decideixi que la T1 és el seu hub. I això només és possible si les condicions de mercat i de demanda són adequades: no és un problema de cultura política ni plantejaments patriòtics decimonònics.
Jo crec que si Iberia, British o Air France es basen fonamentalment en las capitals no es degut a les condicions de mercat sino al previ interés polític.
D’altre banda no oblidem que varen ser decisions polítiques las que varen forçar a les companyies aeries extranjeres que volguessin operar Espanya que ho havien de fer a Madrid de manera exclsuiva, o aixó no es veritat??

Iberia ha anat prioritzant Madrid i deixant per a Barcelona les engrunes.
Iberia ha de fer una reflexió sobre com ha comunicat una decisió empresarial absolutament coherent. Però aquest greuge es podria equiparar al fet que Marsella es queixés que Air France hagi decidit que el seu hub és el Charles De Gaulle.
Decisió tan capitalina l’una com l’altre i també hi podriem afegir Alitalia que ha desplaçat Milan per Roma en un altre decisió política.
Quan el criteri empresarial es el que mana el que passa es que es treballa bé com ara Frankfurt i Munich, on cap de les dos es capital i es reparteixen el transit cap a tot el mon de manera racional.

Frankfurt és el principal aeroport alemany, i no pas Berlín.
Lufthansa té el hub on li interessa. ¿? Aixó es una resposta o una boutade?

Barcelona no té un hub, perquè ja no té el lideratge econòmic a l’Estat.
Sens dubte. I aquest és un debat que la societat catalana ha de tenir, molt més enllà de l’aeroport. Catalunya, que va ser líder econòmicament i culturalment durant molt de temps, ha deixat de tenir aquest paper a Espanya.
Entre altres coses gràcies a decisions com la de vendre les companyíes a empreses de Madrid com ara Vueling. Si senyor, això es cert Madrid ens ha desplaçat gràcies a la manca de personalitat del d’aquí i no miro a ningú

Les privatitzacions de l’era Aznar, en què vostè era ministre, hi van tenir alguna cosa a veure.
Les empreses ja eren a Madrid. I els processos de privatització, a diferència dels de l’etapa de govern socialista, es van fer a través d’ofertes públiques de venda: estaven oberts a qualsevol inversor. Si els inversors catalans no hi van voler anar, és el seu problema. ¿? El seu o el nostre?, está vosté segur que Telefónica va ser oferta a tothom? O Iberia??

A què ha d’aspirar Barcelona?
A recuperar el paper que havia tingut històricament. Però això no es fa sobre la base del victimisme.
També estic d’acord amb vosté en aquest punt prou de mirar nos el melic i mes ambició i treball que els problemes ja ens els posaran els de fora, oi?

¿Això passa per...?
Per tenir aspiracions a desenvolupar un paper clau en la globalització. Això no és un problema de competència amb Madrid, sinó de competència amb nosaltres mateixos. Hem de ser bons.

En què no som bons?
Ens falta ambició.
NO es cert.
El que som es individualistes. Aqui cadascú escombra cap a casa i no pensa en el colectiu.
D’altres paisos i/o comnitats tenen un caràcter molt mes gregari i corporatiu i això els beneficia. MIreu només els Bascos, que callant callant, tenen tot allò que s’ens nega als Catalans i a ells ningu no els critica!!!

Rafael Suñol, amb referència a Spanair, deia que els empresaris parlen molt, però quan tenen un projecte al davant no s’hi impliquen. Fer país passa per implicar-se en projectes estratègics.
En efecte, sobretot si són projectes estratègics viables.

Spanair no és viable?
No es pot fer un plantejament patriòtic amb projectes empresarials.
NOOOOOOOOOOO. A Madrid mai no es parla de l’espanyolitat de les companyíes com a pilar fonamental per garantir la seva supervivencia, perdoni, quin diari mira vostè??

¿S’ha fet amb Spanair?
Sens dubte.
Sort d’això perque sino res no tindriem

Com se sent quan es diu que Spanair és la companyia catalana?
Em sembla ridícul aquest argument.
Doncs jo aixi ho considero amb molt d’orgull igual que a Madrid diuen que Iberia es la seva companyía. El problema que la que vostè representa ha perdut la seva identitat. Miri els origens de Vueling i veurà com s’identificava amb Catalunya

Quina ha de ser la nostra ambició?
Tenir presència en el món global, posant els llums llargs i sent competitius, deixant d’estar obsessionats per les coses petites.

¿Catalunya està prou ben connectada per pensar en termes globals?
Si després de la T1 algú diu que el problema de Catalunya és la manca d’infraestructures, vol dir que no s’ha assabentat de res.
Suposo que vosté tampoc ho sap, però s’ha fixat que a la T1 no s’hi pt arribar en cap transport public com ara el metro, que la T1 i la T2 no tenen cap intercomexió rápida entre elles i que això no passará fins al 2012.
Sabia en canvi que a la T4 hi ha un metre rápid que lliga les dues edificacions de la T4.
La demagogia es fàcil

Si cap companyia converteix la T1 en hub, ¿ens serà útil?
Hem de situar les coses en els seus termes justos. Una cosa és que Catalunya tingui una infraestructura aeroportuària que probablement és la millor d’Europa. I l’altra és que puguem tenir un paper clau en el món dels grans hubs. Anem darrere dels grans aeroports.

Carlos Losada diu que hem d’aspirar a ser el sisè aeroport d’Europa.
Ho podem ser. Però això no significa que ens llevem al matí i puguem volar a Tòquio, Singapur o Sydney.
Per que no??? Si des de Munich es pot fer o Zurich, o Milan encara, o Gatwick fins i tot per que no Barcelona? Es que no veu la quantitat de gent que hem de volar a París o Frankfurt o Londres per buscar les conexions???

¿Podem ser el sisè aeroport europeu?
En nombre de passatgers i en nombre de connectivitats.

¿Connectivitats intercontinentals?
No és un problema de política, és un problema de demanda, econòmic.

Sushi Buigas

M'agrada molt la cuina japonesa i coneix ho molts dels restaurants japonesos de Barcelona, cars i no tan cars, es a dir que puc presumir de tenir una petita opinió al respecte.
Ahir, si ahir diumenge quan la majoria de restaurants estan tancats, vaig conèixer, gràcies a uns amics un altre restaurant japonès, el Sushi Buigas.
Es al carrer Buigas, un carreró petit. Us adjunto un link per veure on es: http://maps.google.es/?utm_campaign=es&utm_medium=ha&utm_source=es-ha-emea-es-sk-gm&utm_term=carrers%20de%20barcelona
Es molt petit i senzill, sense cap luxe, però val la pena. El servei es molt agradable i correcte i la cuina es força bona e imaginativa. El preu molt econòmic, en resumides "cuentas", una bona recomanació.
Jo hi tornaré

un problema ètic

Benvolguts Srs. Artur Mas i Felip Puig,
M'agradaria que m'ajudessin a resoldre un problema ètic, amb un màxim de sinceritat, si els es possible.
Un senyor m'ha donat uns diners per a la meva empresa que m'han anat molt bé. Un bon dia vaig descobrir gràcies a uns coneguts, que aquest senyor, els diners que m'havia donat, els havia robat prèviament !!!
Al principi no ho podia creure tot i que a mi ja no em feia gaire bona cara.
Que he de fer, els he de tornar o faig com si la cosa no anés amb mi i segueixo endavant.
No fa falta que digui que aquests diners no em sobren...
Us agrairé que em contesteu tan aviat com sigui possible perquè la vostre resposta em servirà a mi i potser a d'altres a saber com actuar en una situació compromesa.

Sr. Camps

El Sr. Camps sembla que es un polític tot terreny perquè ho aguanta tot amb un somriure, sigui el que sigui, però no es d'ell de qui vull parlar, sino de tots els qui el voten.
Aquesta setmana se'l veia en una foto al diari i la foto en si em va semblar un document únic.
Aquest senyor sempre que surt al carrer està rodejat de gent que el vitoreja i l'aplaudeix i jo em pregunto com es possible aquest fervor, aquesta passió per aquest home.
Em podeu dir que la majoria son jubilats però son persones co els altres que tenen veu i vot o no?
Sempre m'ha meravellat i també espantat lo fàcil que es manipular i dirigir a la gent.
I sort que aquí estem parlant de gent que només criden però en aparença no son perillosos però si aquests polítics son capaços d'això també son capaços de que mes?
Em sembla obvi destacar que el poble espanyol i també el català no tenim encara la maduresa democràtica suficient com per dir que ja som un poble adult, encara estem a pàrvuls o poc mes

Sr. Regadera

El Sr. Regadera, magistrat en funcions, ha estat condemnat i multat per haver lesionat a la seva dona, PERÒ, el Sr. Regadera pot seguir amb tota normalitat fent de jutge.
Pregunto, si demà un ciutadà es troba davant d'aquest jutge pot recusar lo? dir senzillament jo crec que aquest home no està qualificat per jutjar me?
Aquest home ha demostrat que, com a mínim un cop, ha esta capaç d'actuar amb violència amb una dona (la seva), i per tant si un cop ha pogut actuar de manera perjudicial per d'altres, com es possible que segueixi com a jutge, es a dir garant i executor de la justícia en la seva mes alta expressió?
No es diu que la justícia es cega i per tant actua igual per a tothom o haurem de creure que hi ha corporativisme. Ull senyors jutges, jo no tinc capacitat de jutjar los com si fos un jutge però jo soc ciutadà i com a tal vostè ha de treballar per defensar els meus drets, els meus i els de tots els altres ciutadans, si us plau no ho oblidin.
Per cert i dit de passada, quan començaran a jutjar al Sr. Millet, o esperen que marxi abans??

103 informes

103 informes que "només" ens han costat 1.452.670€ o, dit en antigues pesetes 241.143.000.
No gens malament. Sort que la nostre ciutat no te cap problema financer, sort que tenim les "arques" plenes i podem tirar de veta, oi Sr. Hereu??
Altre cop, com el tema dels informes es material sensible, l'oposició protesta però poc, no fos cas que trobessin els "seus" informes.
Quantes places escolars es poden cobrir amb aquest diners, quants llits d'hospital, quantes obres urgents i avui aparcades es podien haver fet?
No ho sabrem mai.
No hi cap polític capaç de posar fir a aquesta sangonera? li prometo el meu vot.
Sr Hereu i dic Senyor perquè soc educat, vostè només es un funcionari incompetent si pot arribar a justificar aquest despropòsit o pitjor, si vostè n'és l'instigador.

Sr Sirera i altres companys

El Sr Sirera es plany perquè un periodista li ha fotografiat el seu movil mentre feia "algo" que no devia i que segons ell, forma part de la seva intimitat. La resta de polítics, calladets per si els fotografien a ells també, diuen que això s'ha de regular per no "violar" la seva intimitat.
Anem a pams, no m'importa el que digues el text del Sr Sirera però era o no era al Parlament. Si era al Parlament he d'entendre que estava treballant en nom dels seus electors i si estava treballant, a mi m'han dit sempre que, en hores de feina no es pot jugar, oi???
SI un nen a classe l'enxampen dibuixant o passant paperets o, ara que tenen ordinadors viatjant per Internet al mig de la lliçó, imagino que el/la professora tindrà el dret i l'obligació de castigar lo o es que l'alumne podrà invocar el dret a la seva intimitat????
Sr Sirera, i companys, al Parlament com a classe i sou per treballar i no s'hi valen excuses.
Quan sigueu a l'hora del patí descanvieu cromos o escriviu missatges "marranos" si voleu.

Madrid i els JJOO

Madrid ha tornat a perdre però es que Madrid, amb tota franquesa no podia guanyar a Río de Janeiro. D'entrada el rival oficial semblava ser Chicago però tinc l' impressió que els Americans no havien fet una aposta per tornar a tenir els jocs. Jo mateix vaig estar amb uns quants nord americans i cap d'ells ni tan sols estava al corrent del dia de la nominació, es a dir que la cosa els era molt distant. El Sr. Obama hi va anar perquè no podia ser d'un altre manera però crec que, ni ell es Déu per fer que tota passi com ell vol, ni tampoc aquesta era una de les seves prioritats en aquest moment, ja els guanyara la propera vegada si fa falta.
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França