Jo no puc evitar sentir orgull per ser de Barcelona, tot i que ara visc a Sant Cugat, i aquest orgull també es el que em provoca enutj (o enfado si s'em permet) quan veig com es maltracta el nostre patrimoni.
Aquest dissabte vàrem anar a voltar per el casc antic i vàrem voler entrar a la Catedral. Si us l'estimeu i teniu un bon record d'ella, si us plau, no hi aneu, us emprenyarà molt. Tot i que la façana ja es descoberta i es veu neta, encara queda un "túnel" d'accés per evitar accidents als que hi entren.
Aquí s'acaba lo bo de l'historia. A partir d'aquí els disbarats:
- cua per entrar a una església
- un vigilant a l'entrada impedint l'entrada a una noia que duia una samarreta de màniga curta o un altre amb una gorra. Val que no s'admeti la gent en banyador però màniga curta??
- aquest mateix individu ignorar que a dos metres davant seu hi havia asseguts a terra dos pidolaires amb un monyó (extremitat tallada de manera traumàtica) a la vista
- un cop dins, campi qui pugui, gent cridant, fent fotos mentre uns quants intentaven seguir la litúrgia de la missa.
- ningú a l'interior de l'església per impedir que la gent es passi de la ratlla.
- les espelmes ara son una llumeta elèctrica, diran que per evitar el fum, però es com si posessin un ninot en lloc d'un capellà per estalviar costos i en lloc del orgue, un CD, en definitiva "cutre".
En definitiva, que ningú no entri amb deu centímetres de menys de roba però si entres fes el que et doni la gana.
No cal tenir masses llums per evitar ho però no hauria de ser tan difícil tenir uns quants voluntaris o empleats per tenir cura del comportament dels qui entren, evitar que mentre hi ha missa, la gent pugui estar al bell mig dels qui segueixen la missa i fent tot el xivarri que volen.
En definitiva me'n vaig anar immediatament, allò no era ni un lloc de culte ni un lloc de visita, era una disbauxa.
I si algú creu que no es compatible el culte religiós amb la visita turística, només un exemple San Patrici a NY, queda una mica lluny però es un bon exemple.
Aquest dissabte vàrem anar a voltar per el casc antic i vàrem voler entrar a la Catedral. Si us l'estimeu i teniu un bon record d'ella, si us plau, no hi aneu, us emprenyarà molt. Tot i que la façana ja es descoberta i es veu neta, encara queda un "túnel" d'accés per evitar accidents als que hi entren.
Aquí s'acaba lo bo de l'historia. A partir d'aquí els disbarats:
- cua per entrar a una església
- un vigilant a l'entrada impedint l'entrada a una noia que duia una samarreta de màniga curta o un altre amb una gorra. Val que no s'admeti la gent en banyador però màniga curta??
- aquest mateix individu ignorar que a dos metres davant seu hi havia asseguts a terra dos pidolaires amb un monyó (extremitat tallada de manera traumàtica) a la vista
- un cop dins, campi qui pugui, gent cridant, fent fotos mentre uns quants intentaven seguir la litúrgia de la missa.
- ningú a l'interior de l'església per impedir que la gent es passi de la ratlla.
- les espelmes ara son una llumeta elèctrica, diran que per evitar el fum, però es com si posessin un ninot en lloc d'un capellà per estalviar costos i en lloc del orgue, un CD, en definitiva "cutre".
En definitiva, que ningú no entri amb deu centímetres de menys de roba però si entres fes el que et doni la gana.
No cal tenir masses llums per evitar ho però no hauria de ser tan difícil tenir uns quants voluntaris o empleats per tenir cura del comportament dels qui entren, evitar que mentre hi ha missa, la gent pugui estar al bell mig dels qui segueixen la missa i fent tot el xivarri que volen.
En definitiva me'n vaig anar immediatament, allò no era ni un lloc de culte ni un lloc de visita, era una disbauxa.
I si algú creu que no es compatible el culte religiós amb la visita turística, només un exemple San Patrici a NY, queda una mica lluny però es un bon exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada