Madrid ha tornat a perdre però es que Madrid, amb tota franquesa no podia guanyar a Río de Janeiro. D'entrada el rival oficial semblava ser Chicago però tinc l' impressió que els Americans no havien fet una aposta per tornar a tenir els jocs. Jo mateix vaig estar amb uns quants nord americans i cap d'ells ni tan sols estava al corrent del dia de la nominació, es a dir que la cosa els era molt distant. El Sr. Obama hi va anar perquè no podia ser d'un altre manera però crec que, ni ell es Déu per fer que tota passi com ell vol, ni tampoc aquesta era una de les seves prioritats en aquest moment, ja els guanyara la propera vegada si fa falta.
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França
Tokio crec que patia el mateix mal, el seu país estava en altres coses. Així que la cosa estava entre Madrid i Rio.
Ara be, Río es la re presentació més notòria dels països emergents. Brasil es la desena economia del mon, representa i lidera un nou grup de països que guanyen pes any rere any i que nosaltres, els europeus, sempre hem menystingut amb la nostre eterna visió paternalista i colonitzadora.
Fixeu vos que El president Lula da Silva es sempre en les primeres files a totes les trobades internacionals mentre que el nostre ínclit ZP apareix, per favor, a les segones files.
Mai un país dels anomenats el tercer mon havia guanyat uns jocs i aquest cop no tenia rival de con sideració i es que Espanya, a dia d'avui, no te un pes especific en els llocs de decisió de qualsevol escenari internacional, som senzillament un país de segona.
El Sr. Samaranch, un dels pocs que tenim que tingui aquest pes no va ser suficient.
Sincerament estic convençut de que el Sr. Gallardón i el seu equip varen fer be la seva feina i em mereixen tot el respecte i, o be varen ignorar el que era obvi, o la seva fe els va cegar.
Dit això, les tres dones madrilenyes varen demostrar que la profesionalitat d'uns no sumava amb la prepotència de la Botella que deia que el Palacio Real era el millor palau del mon i que no tenia res a envejar a Copacabana.........., la Espe que ja es veia gunayadora abans del sorteig i sobretot la "Curri", espècimen paleolític que ja renegava dels Catalans com aperitiu del que considerava el triomf de la seva Espanya per sobre de la dels altres.
Madrilenys, amics molts, em sap greu per vosaltres perquè tenir uns jocs es una cosa fantàstica i us ho puc dir perquè he tingut la sort de poder viure uns a casa. Crec que els vostres polítics us han fet creure una il.lusió que no era real.
Us desitjo que tingueu mes sort el proper cop, però us desitjo que abans canvieu de polítics i tingueu gent que sàpiguen liderar un projecte guanyador.
Barcelona, amb els polítics que te ara nomes pot aspira a guanyar una etapa del Tour de França
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada