dijous, 29 d’octubre del 2009

Afganistan




Sona lluny, segur que molts no sou capaços ni tan sols de situar ho en un mapa. Es diu Afganistan, la seva capital es Kabul i es un país que no sap el que es la pau des de fa segles.
Ahir hi va haver un atentat a Peshawar, ciutat Pakistaní, prop de la frontera amb Afganistan. Més de 90 morts, cap militar, tot civils perquè va passar al costat d'un basar. Un atentat tan cruel com el de Madrid ara fa uns anys però així com el de Madrid ens va colpir i va provocar una ferida difícil de cicatritzar, el de Peshawar ja no sortirà als diaris dos dies després.
Peshawar es com un refugi Afganès en ple territori Pakistaní i per això l'atentat ha tingut lloc allà, per fer mal als Afganesos que hi viuen.
Acabo de llegir un llibre: una oración para la lluvia, escrit per Wojciech Jagielski, editat per Debate. Es molt recomanable per qui vulgui conèixer els origens i la recent història d'Afganistan.
Un país que nomes coneix la guerra i que ha estat instrument dels Americans, Russos, Islamistes o els propis senyors de la guerra.
Un camp de batalla per dirimir les diferències polítiques i religioses dels altres, lluny de tot i de tothom i on el cultiu de l'opi es part fonamental de l'economía.
Mai ningú ha aconseguit guanyar als Afganesos en el seu territori i aquest cop tampoc ho aconseguiran però, entre tan, hauran de morir milers d'Afganesos que ningú no considera.
Això es el que en diuen danys colaterals, oi?
Diuen que el país es senzillament fantàstic però es un país a punt de ser destrossat.
Tan de bo la pau els arribi a temps abans que d'altres els exterminin.