dilluns, 3 de gener del 2011

llei Sinde

Confondre la legalitat amb el tot s'hi val es un perill que la gent (molta) no acaba de valorar amb la deguda atenció.
No valoraré el contingut estricte de la llei que s'ha batejat com a Sinde, segurament mal redactada, però si la reacció que ha provocat en molts "demòcrates" entenen que no es pot restringir de cap manera el fluxe de dades per les xarxes.
HI ha pocs temes en els que em pugui considerar expert però la meva experiència professional m'ha dut a treballar durant mes de 20 anys en el tema de les propietats intel·lectuals e industrials, així que em permeto expressar una opinió amb un cer criteri.
He tingut moltes discussions amigables amb amics i familiars sobre el tema de les descàrregues de pel.lícules a internet i sempre m'han tatxat de primmirat però es que en la meva trajectòria professional he vist sectors sencers d'indústries caure per culpa dels qui fan us lliure de la il.legalitat o la gratuïtat mal entesa.
Molts diuen que les descàrregues de pel.lícules (un exemple) ha de ser gratuït, be però si ho fem així sabem que estem donant arguments als senyors de la Sgae que pretenen cobrar per cada cop que respirem en públic?
Si jo vull una pel.lícula prefereixo pagar directament al seu propietari (distribüidora o productora) que a la Sgae. Pago i ja es meva. Sé que he de pagar perquè se el cost que representa crear i desenvolupar "algo" nou, un llibre, una cançó, un invent, el que sigui.
Aquest país es un país de pirates i així ve d'antic. Sempre ens havíem rigut de'ls qui inventaven tot dient que aquí copiem i ja està i així ho podíem fer mes barat. Ara critiquem als xinesos perquè fan el mateix i ja no ens sembla be perquè ens treuen els llocs de treball.
Si senyor, això es el que porta la mal entesa gratüitat.
Tot el que val te un cost i no es pot menysprear. Els qui inventen, creen, produeixen, abans han hagut de invertir en desenvolupar i això no es gratüit.
Ara que tan parlem de crisi hauríem de fer notar que els països que mes inverteixen en I+D (investigació i desenvolupament) son els qui mes be aguanten. En canvi els paràsits, com ara Espanya, patim mes que ningú. 
Hi ha tota una indústria muntada sobre la pirateria, les copies i aquests estan fent un munt de diners sense pagar ni drets ni impostos. Si a vosaltres us sembla be, a mi no.
Si a Catalunya volem tirar endavant hem de valorar als qui creen e inventen en lloc de buscar copies barates i tots i cadascú de nosaltres hi podem ajudar en lloc de pensar que son els altres qui ho han de fer.
Dos exemples fàcils: no compreu cap imitació al carrer o allà on sigui. Si sabeu ( i ho sabeu) que es una imitació no ho compreu. No us descarregueu cap cançó o pel.lícula sense pagar.
Es un bon principi.
Si volem sortir de la crisi petites coses ens ajudaran a fer ho.
Bon 2011.