Seixanta, es un número rodó que no te cap mes importància que no pugui tenir el 59 o el 38 o el 126 si no fos que quan el número s'associa a una edat la cosa ja no s el mateix.
Seixanta significa que fa una certa estona que has passat la meitat de la teva vida i que per tan et queda menys recorregut del que ja has fet. Com que ningú no sabem quan dura el recorregut que cadascú hem de fer doncs sempre et fa pensar que "que poquet ens queda".
Però es clar no ho sabem i després resulta que ara la gent viu fins els vuitanta o noranta i un pensa, encara queden vint o trenta....... No deixa de ser un consol o no.
En qualsevol cas un te tendència, a mida que suma anys ha mirar enrere molt mes que endavant i rebobina tot el que ja ha passat.
Però tornem al seixanta. Seixanta, quan nosaltres érem petits era sinònim d'avis, de gent gran, molt gran i es clar, quan aquest numero et toca a tu, imposa.
Ara bé, hi ha seixanters i seixanters. N'hi ha que amb seixanta aparentin vuitanta i altres que quaranta. La majoria no obstant aparenten seixanta que es el que toca i "a mucha honra" com diuen els nostres veins.
Si hagués de sopesar avantatges e inconvenients crec que guanyaria amb els avantatges.
- En primer lloc poder dir que ja els tens, cosa que molts, des afortunadament mai no ho podran dir....
- En segon lloc tenir la capacitat mental de poder reconèixer i valorar que un ja ha arribat a aquest nivell d'edat.
- Poder mirar enrere i veure tot el que has aportat en aquest mon en forma de família i fills.
- Poder pensar que hi ha persones adultes, que son els teus fills, que et reconeixen com a pare o mare, ostres això no te preu, no creieu?
- Si tens la sort de tenir parella, la parella amb la que has construït el vostre mon, això també te a seva conya tot i que cap dels dos tingui la metixa pinta que als 20 anys.....
- Si a mes pots viure dignament i fruir una mica de la vida.
- Si pots omplir de vida els teus anys, ja que no pots omplir d'anys la teva vida
- Si encara notes com el teu cos s'emociona amb les petites coses, un somriure, una flor, un llibre, una cançó
- Si encara tens força per aixecar la veu quan no estàs d'acord amb les injustícies del mon
- Si encara pots menjar el que t'agrada sense tenir massa cura dels diferents índexs mèdics que ens controlen
- Si encara pots caminar amunt i avall uns quants kilómetres
- Si encara tens la memòria suficient per recordar, encara que no sigui al moment, aquell nom que ara no recordes
- Si encara pots riure i per sobre de tot pots riure amb algú i pots riure de tu mateix
Llavors, si tens tot això, que punyetes podem protestar per el fet de tenir 60 anys...
Una mica menys de cabells, el seu color, un cos no tan "serrano", que al autobús et deixin seure, alguna pastilleta de mes, pppfffff.
Bajenades.
Ahir un bon amic en va fer seixanta i fa uns dies un altre també va tenir la mateixa sort. Al primer no l'he trucat per no alterar el seu estat d'ànims però de tot cor el felicito perquè ell hi ha arribat força be ( a mi encara em falta una estoneta).
Benvolgut Miquel, punyetera enveja es el que la resta del mon ha de tenir mirant te ahir.
Per molts anys
1 comentari:
No tothom que en fa 60 pot presumir de poder llegir un article tan maco escrit per un dels seus amics i dedicat especialment. Segur que aquest Miquel que dius (que casualment es diu com jo) agraeix molt el teu record, encara que ahir no el truquessis. Hi ha persones que parlen de la depre post-part que, per motius obvis, només afecta les senyores; sembla ser que existeix també la depre post-60, que afecta alguns senyors, i potser també algunes senyores. Aquest Miquel que dius potser és un d’ells però segur que aviat s’haurà oblidat del tràngol de fer-ne 60.
Publica un comentari a l'entrada