Estic tornant ara d'un viatge a Hong Kong i Taiwan, país aquest on no es que precisament Espanya sigui un lloc molt reconegut.
He estat en una fira internacional del sector del joguet.
Totes, i repeteixo, totes les converses que he mantingut amb gent no espanyola, en algun moment m'han preguntat amb una cara de circumstàncies, i que lo del atur fatal, oi????
Poc menys que es pensen que estem a un pas de la guerra civil o un aixecament popular gràcies al nostre ja famós 20% d'atur.
Ja som mes famosos en el mon per tenir la tasa d'atur segurament mes gran de tot el mon "desenvolupat", i encara seguim discutint les reformes laborals.
Anem be, anem molt be i encarats no al futur sinó al precipici....
Després em passo mitja reunió explicant que les coses no estan tan malament, que si l'economia submergida, que si alguns sectors, com el jogueter, van cap amunt, etc... i no se si es per pietat o consideració em diuen, aahhh, així no esteu tan malament.
Be, els hi ofereixo primer si volen el Zapatero per casa seva i la resta del seu govern, però ningú no el vol.
Definitivament tenim feina a fer i la primera es de relacions públiques institucionals, perquè tots els professionals anem explicant per el mon que nosaltres com els italians, tenim un govern que no serveix per res (o pitjor) però les empreses seguiran tirant endavant del carro.
Be, ja torno que tinc feina a ajudar a tirar del carro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada