diumenge, 16 de gener del 2011

aeroport de Barcelona

No podia acabar el meu viatge sense un altre curiositat pròpia del nostre país, tercermundista encara al segle XXI.
Imagineu l'aeroport de Barcelona un dissabte al mig dia. Dons es una hora on l'activitat es baixa.
Els avions que arriben son pocs en comparació amb els dies feiners o les hores "punta".
Un cop aterrats, vaig anar a recollir l'equipatge i a la pantalla hi deia cinta 6.
A la cinta 6 estaven surtin les maletes d'un vol d'Air Europa que, via Madrid, venia d'algun lloc de Llatinoamérica, cosa evident per el tipus de passatgers que esperaven.
Sorprès vaig veure que el meu vol, d'Amsterdam era el tercer a la cua de la cinta. Davant estava el de Madrid i un de París.
Com no es freqüent que en una mateixa cinta hi hagi tres vols seguits vaig mirar al darrera per veure com anaven les altres cintes i totes estaven parades i sense gent.
Llavors vaig entendre la mecànica intel.ligent de la direcció del nostre aeroport. Si estem en hores baixes no cal emprar les altres cintes (no fas cas que es gastin), posem a tothom en la mateixa cinta i que vagin fent.....
Resultat, les maletes d'Amsterdam s'alternaven, podríem dir s'agermanaven, amb les que venien de Madrid. Les de París varen desaparèixer de la pantalla.
En resum, la cinta 6 tenia unes dues centes persones, o mes, esperant, mentre la resta del aeroport feia la becaina.
Això es modernitat i això es el primer que descobreixen els qui venen de fora quan arriben a la república bananera de Catalunya, situada a Espanya.