dilluns, 2 de novembre del 2009

la perversió del sistema

La democracia es el millor dels sistemes o el menys dolent segons es volguí mirar. No es un tòpic, es una realitat. Es un sistema imperfecte que permet moltes vegades que les formes ens impedeixin atacar el problema de fons.
Aquí ja no jutgem si uns senyors han delinquit i quant de temps ens han pres el pel sinó que jutgem al jutge (que ve de Madrid) perquè ha ofès als detinguts (que son Catalans). Es a dir hi ha o no hi ha un fet diferencial perquè son Catalans en front del "poder de Madrid" i, hi ha o no un tracte diferencial perquè son prohoms del mon econòmic i polític.
Jo, em temo que la resposta es SI, als Catalans s'han revoltat (jo no) perquè consideren que un Sr. de Madrid no ens ha de venir a remenar la nostre merda i mes posar ho a la tele i si, la Burgesia Catalana es revolta perquè son i sempre han estat sagrats e intocables.
A mi tot això em fa un tuf de feudalisme i regionalisme important lluny d'una suposada maduresa democràtica i un esperit Europeu.
No he vist a cap, repeteixo a cap ni polític, ni periodista ni blogaire, dels qui han escrit sobre  lo lleig que ho han fet a Madrid que en canvi, fes el mateix tantes i tantes vegades com han sortit delinqüents comuns que també eren presumptes delinqüents però tothom ja els havia jutjat abans d'entrar al jutjat.
No he vist tampoc a cap Català expressar se en el mateix to, per exemple quan detenien al Bigotes o al Correa que no son Catalans.
No pot ser que tinguem la pell tan fina per algunes coses i siguem tan miops per d'altres.
Els delinqüents, de guants blancs o negres son sempre delinqüents i si nomes son presumptes tots han de tenir el mateix tracte.
L'època del serfs, dels senyors, del dret de pernada i tot allò ja ha passat, tots som iguals independentment del credo i la bandera.

 

1 comentari:

Miquel Saumell ha dit...

Com que em sento una mica o dues miques al·ludit començaré dient que jo no tinc cap simpatia política ni personal pels senyors Alavedra i companyia... ni m’agraden les pintures de Doris Malfeito, que segons he llegit sembla que ara van una mica a la baixa.

Jo no sóc polític ni periodista però sí que sóc un blogaire que ha tractat sovint aquests temes, i no només quan els protagonistes són catalans i/o són de determinats partits com ha passat ara. Insisteixo, “el paseillo” de divendres a les portes de la “Audiencia Nacional” no s’havia vist mai abans en aquelles instal·lacions (Sra. Alegret, presidenta del TSJC, dixit). Les dotzenes d’etarres que hi arriben regularment mai baixen del furgó policial al carrer i a la vista de tothom, i em sembla bé que sigui així.

Sembla que oblidem que aquí estem parlant de persones innocents mentre no és demostri el contrari, i jo només exigeixo per aquestes persones innocents el mateix tracte que m’agradaria rebre a mi en una situació similar.

Ara mateix recordo que fa pocs mesos es va produir un cas similar en un jutjat de Mallorca amb uns detinguts del PP, que també van ser sotmesos a la “pena de telediario”. Eren del PP i no eren catalans i ho vaig denunciar amb la mateixa contundència.

Abans havia passat una situació similar amb el director del diari “Egunkaria”, i la meva denuncia va ser en uns termes similars.