dijous, 28 de gener del 2010

Català si però

L'altre dia vaig ser a Madrid i vaig tenir una discussió amb un amic de fa molts anys mentre dinàvem plegats.
Va ser una discussió amigable però que em va deixar mal gust de boca.
El tema es la percepció que es te de Catalunya a Madrid i sobretot de la "imposició" que del català es fa a tot arreu. Ull que l'home es directiu d'un mitjà de comunicació, es a dir que, sap llegir.. llegir però aparentment només sap llegir el que es diu allà.
Segons ell, en primer lloc a Catalunya s'imposa l'escola en català i els que no saben català no tenen opció alternativa.
Em va costar Déu i ajuda fer li entendre que a l'escola s'aprèn català però també castellà i que no es cert que el castellà no formi part del nostre pla educatiu. No va quedar gaire convençut.
La cosa va derivar cap el fet de perquè ens "capfiquem" en el català, perquè insistim en buscar la "separació" amb la llengua, perquè no integrem amb el castellà.
Amb tota franquesa em sentia completament atacat per tot un seguit de tòpics que, amb tota franquesa, a mi em semblaven ridículs perquè visc i crec saber el que passa a Catalunya però, d'altre banda, em fa por veure com es ven la nostre realitat a Madrid.
Quin es l'objectiu d'explicar tan "esbiaxadament" el que passa a casa nostre i perquè es tan fàcil quedar se amb la fàcil mentida enlloc de buscar un cert contrast de l'informació.
Em sembla que els Catalans som com els gitanos, els jueus, els negres, els kurds, els armenis i totes les minories incòmodes que nomes serveixen per destacar els defectes dels altres.
A la fi li vaig tenir que etzibar al meu amic que las llengües no serveixen per separar sinó per unir, que jo, com la majoria dels Catalans parlo com a mínim dues llengües (5 en el meu cas) i que ells, els Castellans, normalment nomes en parlen una o dues amb dificultats.
No li va acabar d'agradar el comentari...
Sort que som amics i, a la fi cadascú s'en va anar cap a casa amb la seva veritat sota el braç i jo que em vaig quedar amb el sentiment agredolç, sabent que jo tenia raó però que ell seguiria creient que a Catalunya maltractem el castellà, sic. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo hi vaig sovint a Madrid i constantment me he trobat en la teva mateixa situació per que també hi tinc amics i al final, es feia molt pesat explicar sempre el mateix que tu i vaig decidir deixar-ho córrer. Crec que ja s`ha acabat el temps de la pedagogia per que no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar.

Quan algú interpreta l`editorial conjunta com un crit cap a la separació, crec que no pot o no vol entendre res.

Daniel (Barcelona)

jordir ha dit...

Daniel,
Em sap greu veure que la caverna mediàtica guanya la partida i nosaltres i sobretot els nostres representants, no so capaços de redreçar ho