Ni tan sols se si es ètic parlar d'un tema relacionat amb una tragèdia com la De Haití. Però no em puc estar de esmentar un tema que, fins ara, no havia sigut capaç de visualitzar d'aquesta manera.
Us heu fixat quants reporters han anat per cobrir aquella desgràcia. TVE espanyola n'ha enviat tres com a mínim, TV3 ha enviat l'Antoni Bassas, imagino que A3 i Tele 5 un o dos com a mínim, etc. Es a dir que, sense comptar amb les ràdios ja tenim una dotzena de persones o mes perquè cada reporter du un càmara per gravar les imatges. Cadascuna d'aquestes persones representa un cost i el que jo no acabo d'entendre, una multiplicitat absurda de la mateixa noticia tan si es gràfica com si es emesa. Afegiu tots els fotògrafs i ara ho multiplique per cada país que hi ha enviat gent. Quants ens devem tenir: cent, dos cents, mil??
Al final la majoria dels diaris publiquen la mateixa foto com ahir La Vaguardia i El Periódico.
Com que tot això son empreses privades entenc que no correspon a ningú limitar el dret a la informació e imagino que molts informen de manera personalitzada però, es necessari?
Tot això no es com quan diuen "matar mosques a canonades"?
No tinc la solució però m'ha semblat correcte i necessari fer veure que no tot els fins justifiquen els mitjans.
Aprofito la avinentesa per mostrar la meva mes gran admiració per tots els voluntaris i professionals que han deixat el que estiguessin fent per anar a Haití i ajudar als qui tot ho han perdut. Alguns podem donar diners per ajudar però els qui donen la seva presència son una raça apart.
La meva admiració per ells
1 comentari:
Jordi,
T’has fixat en el detallet que amb el terratrèmol d’Haití diaris i teles ens ensenyen cada dia un munt de morts i amb l'11-S de NY no ens en van mostrar cap? Segur que no és una casualitat.
Publica un comentari a l'entrada