Està vist que el el radar de sarria ha tornat a anticipar se als meus interessos blogaires parlant del tema que tenia preparat. Primer he pensat contetsar al seu post però he pensat que llavors em quedaria a la meitat de la meva reflexió així que prefereixo seguir endavant amb el me comentari.
Acabo de tornar de Hong Kong per motius de feina. Es el meu primer viatge de l'any i crec que nomes es un dels bastants viatges que faré. N'hi haurà uns quants per feina i uns quants per plaer i avui encara em miro cada dia el mapa del mon pensant on clavaré la propera agulla, símbol punyent de la meva presència, en algun moment de la meva vida.
No puc evitar, el dia abans de marxar, sentir una certa mandra però, de la mateixa manera, un cop soc dalt de l'avió tot passa i el meu "gen" viatger s'activa amb totes les seves conseqüencies.
A mi, a diferència del meu amic, m'agrada fer fotos i cada viatge suposa un miler de fotos mes. Fotos que miro i remiro i em permeten reviure els diferents moments de cada viatge, les persones i els espais que he tongut la sort de coneixer. Això si, ja fa temps que no imposo el sacrifici d'ensenyar les fotos perquè tinc molt clar que el 99% de les fotos nomes interessen a qui las fa.
També tinc el costum de comprar coses, la majoria coses autòctones i, quan puc, antiguitats o peces als mercats, en definitiva allò que jo puc considerar un objecte especial. I així casa nostre s'ha transformat en un petit basar on ho trobes una porta Berber o un tapis Tanzà o fins i tot una faldilla amazònica. Son coses que molts no entenen però, que per a mi ,son petits tresors.
Viatjar era un luxe quan jo vaig començar a fer ho i ara es una manera de viure. No soc expedicionari ni faig viatges de risc i no disposo del temps per fer viatges de llarga durada.
Puc dormir al ras però també m'agrada un bon hotel.
Defujo de les grans ciutats en els viatges de plaer perquè ja las visito per feina i quan mes apartat i menys conegut es el lloc millor.
Disfruto coneguen gents diferents i compartin, ni que sigui una estona, una part de la seva vida i guardant un record alguns cops força impactant.
Recordo sobretot una avia Vietnamita amb qui vàrem estar fa un parell d'anys al nord del pais.
Viatjar es descobrir que el mon no esta fet de països sinó de cultures, que la gent som diferents, pensem i vivim de maneres diferents i això ens enriqueix.
Viatjar es conèixer llengües diferents i acceptar que no ets el melic del mon sinò un mes entre molts.
Cultura, història, coneixement, tolerància, amistats, respecte son algunes de les coses que un pot aprendre viatjant.
També agafes tots els mals del mon per el poc espai que hi ha als seients dels avions però això serà un altre dia.
1 comentari:
Una de les moltes coses positives que també s’aprenen llegint blogs és que les coses es poden enfocar de moltes maneres diferents i tens altres visions del món, i el fet d’enriquir-se amb visions discrepants amb les pròpies només contribueix a engrandir el nostre coneixement i a entendre millor com funcionen les coses. Per exemple i ja que parles de HK, la cosa que més em va sorprendre el primer cop que hi vaig anar (en època de sobirania britànica) va ser que allà la norma és que ningú “del carrer” (no parlo dels hotels i botigues turístiques) no parla angles. També em va sorprendre que a Macao (llavors sota sobirania portuguesa) ningú parlava portuguès. I al pas que anem aviat a Catalunya ningú parlarà català. Això sí, tots els rètols seran en català, de la mateixa manera que a Macao eren en portuguès.
Publica un comentari a l'entrada