No vull parlar de la decisió del ZP que em sembla tan mancada de fonament com de coherència, donat que es pura improvisació davant una audiència on va quedar tan retratat com ho està al país.
El tema per a mi es la doble lectura de l'edat de jubilació. Jo que , ja en tic 55 tinc moltes ganes de poder alliberar me de la pressió diària de la feina i voldria disposar de mes temps per a mi i el que jo vulgui fer, però es clar això depèn de disposar dels recursos suficients, estalvis, i una jubilació suficient d'una banda i salut per poder ho fer.
L'altre punt es que jo no crec que 67 sigui el limit d'una persona a l'hora de rendir laboralment.
Potser no podrà ser una manobre i o podrà fer feines físiques feixugues però potser la seva experiència sigui una eina mes valuosa que les seves mans.
Els polítics, que jo sàpiga, no tenen edat de jubilació. Perquè ells ens han de dir quant ens hem de jubilar nosaltres? Crec que l'edat de jubilació hauria de ser potestat del propi treballador i ell mateix llavors tindrà una o altre jubilació que ell s'haurà guanyat.
67, 65, 63, 70, un número.
El que hem de fer, com deia, algú es omplir de vida els nostres anys i no omplir d'anys la nostre vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada