diumenge, 24 de gener del 2010

embrutadors de ciutats

Acabo d'experimentar els efectes d'apretar a tecla que no tocava i per això he publicat ubn post sense contingut. Bé, coses de la tècnica.
Volia parlar de dos pràctiques molt freqüents a les nostres ciutats i que no sembla inquietar als regidors municipals.
La primera son els grafiteros o individus que es dediquen a pintar, mes aviat embrutar, parets, contenidors, portes o qualsevol superfície que estigui al carrer. Cosa curiosa, aquest individus, en alguns casos, disposen fins i tot de bula si el seu estil de pintat agrada o es considera suficientment reivindicatiu per alguns. Jo, tot i que admeto que alguns son estèticament vàlids, els considero tots ells il.legals sinó han estat fets amb el previ consentiment del propietari del espai.  No s'hi val que el fet de fer ho d'amagades els hi garanteixi l'impunitat.
Els segons son els qui s'agafen els carrers com a suport publicitari. N'hi ha de dos tipus: els qui es dediquen a enganxar adhesius de serveis, normalment per anunciar reparacions de panys, i els qui es dediquen a anunciar se en serveis de reparacions, paletes, serveis de neteja, etc i utilitzen els pals de las faroles per enganxar tiras de paper.
Aquests embruten i fan mal bé la pintura del mobiliari públic.
Ara bé, no veig que això s'aturi ni es dediqui cap servei de neteja que s'en encarregui.
Jo, ara, mentre passejo la gossa, em dedico a treure els que puc.
Suposo que, com sempre, la societat civil som els qui hem de fer allò que els qui haurien de fer ho no ho fan i mentre els que no tenen prou educació no entenguin que el que es de tots no es d'us privatiu.