L'accident de Castelldefels ha esta fruit d'una temeritat d'una acció grupal. Com sempre e el nostre país, ara hi podem buscar els famosos tres peus al gat però crec que la cosa es tan simple com dramàtica.
D'entrada sap greu veure com alguns mitjans, entre ells El Periódico, hi posaven mes pa que formatge i buscaven culpables ocults en forma de titulars escabrosos, però això em sembla que ja forma part de la nostre manera d'entendre el "periodisme".
Tothom ha intentat buscar culpables i sobretot veure per on podíem involucrar l'Estat com a responsable però no ha estat possible.
Sempre es podria haver demanat mes protecció a les andanes, un pas soterrat mes ampli, encara que nomes sigui per tres dies l'any, soterrar la via del tren, desviar el seu recorregut perquè no passi per allà, avisadors acústics que després generaran las protestes dels veins, reduir la velocitat del tren perquè protestin els passatgers, etc.....
La qüestió es que si la gent no hagués fet el que no podia fer, avui tots ells serien vius.
Això s'en diu ser corresponsables en una societat on tots hi tenim drets, però també deures i responsabilitats.
Llegia a un comentarista que sinò volem un estat tutelat hem d'assumir les nostres responsabilitats.
Si protestem perquè ens obliguen a circular a 60 km/h quan ho podríem fer força mes ràpid es per aquest motiu, perquè ens han educat i sabem el que podem fer i el que no.
Quants atropellaments hi ha hagut per persones que han creuat en un semàfor en vermell.
Significa llavors que hem de posar baranes a tots els carrers.
Tot es millorable però acabaríem visquen en un mon agobiant i sense cap mena de llibertat individual.
Jo soc el primer que he creuat en un semàfor en vermell i encara que fa anys que no ho faig, també havia creuat la via fora del lloc establert. Avui em sap greu perquè jo vaig tenir sort i en canvi ells no n'han tingut.
La propera vegada vigilaré mes i m'ho pensaré dos cops abans de fer una infracció, pensaré en els qui no han tingut aquesta segona oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada