S'està discutint la tan famosa reforma laboral i sembla que tot el tema es basa en la reducció del nombre de dies d'indemnització que s'ha de pagar per poder fer fora una persona d'una empresa, es a dir baixar de 45 dies a 20 o 30, el que sigui.
Els treballadors ho tenen clar, volen els 45 dies i ho puc arribar a entendre, em vols fer fora, paga, fins aquí. Ara bé, perquè un treballador es far mereixedor de mes diners per el fet de haver estat mes anys en una empresa? es un dret adquirit que nomes te el treballador? l'empresari que te els treballadors molts anys, de fet es tira pedres a la pròpia taulada, perquè si un dia els ha de fer fora li serà molt mes car!!, no es irracional? a mi em sembla que sí.
Un empresari intel.ligent, seguint aquest criteri, hauria de fer fora a la gent cada dos anys, siguin bons o dolents i així el cost de reposar los serà sempre molt es baix... ho trobo estúpid.
En canvi, el treballador que aguanta deu anys o quinze, si el fan fora s'enduu una bona picossada, per què?? per haver entregat anys a l'empresa? no ha esta mútua l'entrega? o es que nomes hi ha explotació i esclavatge??
En canvi si vols fer fora una persona que no treballa, o no ho fa be, o no s'ha adaptat als nous temps has de seguir pagant la mateixa indemnització que per un bon treballador, això es normal???
Imagino que ja sabeu quina es la meva posició, però us convido a tots els qui sigueu treballadors a que penseu per un moment en aquesta situació i no en vosaltres mateixos.
Qui sap, potser alguns empresaris podrien arribar aa tenir raó i tot!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada