Africa

Acaba d'engegar la Copa del Mon de futbol a Sud Africa i m'estic meravellant d'unes quantes coses.

En primer lloc que això d'anar a Sud Africa es com anar a la fi del mon per molta gent si es que son capaços d'ubicar aquest país. Africa es negre i per tant es perillós i no pot funcionar.... aquest seria un petit i fàcil resum del que representa per molta gent. Parlen ràpidament del perill de circular per el carrer (oblidem que a les Rambles de Barcelona son pocs els turistes que no son atracats diàriament, però es clar nosaltres om gent civilitzada), parlen de l'atracament a un hotel on hi son els periodistes portuguesos (avui es parla al diari de que han detingut uns delinqüents que atracaven hotels a Barcelona), parlen de l'incapacitat d'aquella gent d'organitzar aquest esdeveniment i oblidem el que deien de nosaltres tan als JJOO del 92 com a la Copa del mon del 82, parlen de gent que son tot el temps ballant per el carrer mig despullats (recordo algo d'això cada any a Barcelona i no nomes a les platges de la Barceloneta).

Africa no es un país, es un continent, sens dubte el continent mes jove i mes desafavorit del mon. Jove perquè la majoria dels seus països, en el format actual, no tenen mes de 100 anys, la seva població te una mitjana d'edat baixíssima degut a les guerres i malalties que han patit ( i pateixen encara). Es el continent mes desafavorit perquè es el darrer lloc que els occidentals hem deixat anar després d'esquilar la majoria dels recursos, començant per el famós Leopold de Bèlgica, que segurament te el dubtós honor de ser el pitjor de tots a l'hora d'enriquirse tot i destruint un poble, el Congo Belga.

Africa es un continent ric en matèries primeres de tot tipus però sobretot minerals rars que s'utilitzen en noves tecnologies així com minerals i pedres precioses, coses totes elles dominades per grans potències econòmiques i polítiques, que s'encarreguen de corrompre als polítics locals de manera permanent.

Africa es un continent ric en productes primaris com ara agricultura però es un país on la gent es mor de gana i es que els cultius no son per ells sinó per grans multinacionals que s'enduen el produït per menjar d'animals o el que sigui a Europa o EEUU.

Africa, tot i això es un paradís de llum i de color, Ningú que hi hagi anat (amb dos dits de front) ha pogut mai oblidar aquelles extensions planes fins l'infinit on el sol es pon amb majestuositat. Sabanes increïbles amb milers d'animals que deambulen sense para compte de fronteres humanes. Les platges de l'Índic son encisadores, els boscos de l'interior  del continent entre Ruanda, Congo i Uganda, on ni tan sols es pot caminar i on es poden descobrir els goril·las del bosc, els deserts del Namib o l'immens desert del Sàhara que creua d'est a oest tot el continent i on, gràcies a Deu, l'home encara no hi ha construït res, trets dels inútils d'AlQaeda.

Africa es gent que sempre riu per poc que tinguin perquè res no tenen.

Africa es calor i llum, es color i foc.

Si mires els ulls d'un nen veuras tot el que aquell continent te i tot el que li manca.

Anar hi es ajudar a que puguin sortir per els mateixos.

Si no hi heu anat mai, us ho recomano, Jambo!!!